{"k":{"t01-apar-0":"FULLET EXPLICATIU DE les Taules Auxiliars Delmas ❦ PRIMERA SÈRIE ","t01-apar-1":"TAULA N.º 1 L’Escola. — L’Institut. — L’Aula. ","t01-tit-1":"Descripció general.","t01-01-1":"1. — Aquesta taula representa una aula d’institut. En aquesta aula hi ha vuit taules  i vuit bancs . En cada banc s’asseuen tres alumnes. El professor  està assegut en una cadira  a la seva càtedra .","t01-02-1":"2. — A l’esquerra de la càtedra hi ha un armari amb portes de vidre . A la dreta hi ha la pissarra  amb l’esborrador  i el guix .","t01-02-2":"Damunt de la càtedra pengen unes làmines murals (, , ) i un mapa .","t01-03-1":"3. — No tots els alumnes són al seu lloc . Joan  és dret vora la pissarra; sosté l’esborrador i esborra les figures de geometria.","t01-03-2":"Pere és a prop de la càtedra; recull els exercicis escrits  i els porta al professor.","t01-04-1":"4. — Aquest professor és el professor de llengües modernes. Ensenya els alumnes a parlar, llegir i escriure llengües estrangeres (alemany, anglès, espanyol, italià, rus o francès).","t01-05-1":"5. — L’aula és molt àmplia i molt clara. Al fons hi ha una finestra ampla amb dos finestrons de ventilació  i una porta envidrada per ventilar-la i il·luminar-la.","t01-05-2":"Aquesta aula no és freda. Al mig, per escalfar-la, hi ha una estufa  molt bona amb el seu tub .","t01-05-3":"A l’envà hi ha fixats uns penjadors ; d’ells pengen les gorres i els abrics dels alumnes.","t01-tit-2":"El pati d’esbarjo.","t01-06-1":"6. — El rellotge  marca les nou i cinc.","t01-06-2":"L’esbarjo  acaba d’acabar i la classe torna a començar. L’esbarjo es fa al pati . Veiem uns quants alumnes que juguen. Un passant  els vigila.","t01-07-1":"7. — Al pati veiem a més altres persones: l’inspector , el director  i el cap d’estudis .","t01-07-2":"L’inspector inspecciona les escoles, el director dirigeix l’institut, el cap d’estudis vigila els estudis.","t01-07-3":"El quart personatge és el conserge . Porta sota el braç un registre per anotar-hi els absents.","t01-08-1":"8. — Al fons del pati hi ha els aparells de gimnàstica  i el taller de treballs manuals .","t01-08-2":"A la dreta de la taula comencem a veure les aules de música i de dibuix.","t01-tit-3":"Descripció detallada.","t01-tit-4":"Els bons alumnes.","t01-09-1":"9. — Els alumnes del primer banc a la dreta de la càtedra són Enric , Esteve i Carles.","t01-09-2":"Enric és molt atent i treballador; escolta el professor. Sobre la seva taula té un quadern , un llibre , un diccionari  i un plomer . El seu llibre té moltes pàgines; cada capítol conté diversos paràgrafs i cada línia moltes paraules.","t01-09-4":"El seu veí Esteve  és aplicat. Apunta al seu quadern la lliçó per a la pròxima vegada. Té bona lletra. El seu llibre és tancat. Només veiem la coberta . Al seu costat hi ha el seu compàs .","t01-09-5":"Carles  sosté el seu llibre a la mà; l’obre per repassar la lliçó. Com tots els alumnes, té al davant un tinter . És obedient.","t01-10-1":"10. — A la taula del costat hi ha Lluís, Antoni i Pau. Lluís recita la seva lliçó  i respon a les preguntes del professor. Antoni  està molt distret; de vegades el professor fins i tot el castiga. Pau  és bon company, amable i servicial. És molt atent.","t01-tit-5":"Els mals alumnes.","t01-11-1":"11. — Darrere d’Enric hi ha Jordi . No és mal noi, però és xerraire, distret i inquiet. La seva lleugeresa i la seva desobediència causen desordre durant la classe, i sovint mereix una severa advertència. El seu quadern d’esborrany  és brut, l’omple de taques de tinta amb la seva ploma , i per això sempre fa servir la seva goma d’esborrar ; la seva cartera  és trencada, perquè és molt descurat. Per què porta el seu portallapis  a la classe de llengües modernes?","t01-11-2":"El seu veí Edmon  no l’estima. És cert que és una mica peresós, però és callat i s’està quiet. No xerra; només que, en comptes d’atendre, s’estima més llegir els contes del seu llibre de lectura.","t01-11-3":"El tercer alumne d’aquest banc és Lluís . És aplicat. Escriu en un full de paper blanc. Davant seu ha deixat el seu paper assecant .","t01-12-1":"12. — Els alumnes del segon banc, a l’esquerra del professor, són molt joves. El primer, el petit Emili, encara no sap escriure gaire bé; porta el seu pissarrí , el seu llapis de pissarra i la seva esponja .","t01-12-2":"Al seu costat hi ha August i Bernat . Aquest darrer treballa bé, però el seu aspecte és molt descurat.","t01-13-1":"13. — Darrere d’ells hi ha tres mandrosos. Albert no s’aprèn les lliçons. Jaume  dorm en comptes d’escoltar. La seva peresa li comporta reprensions i fins i tot càstigs. Finalment, Cristià  és massa frívol. Es porta malament i no fa cap esforç per esmenar-se.","t01-14-1":"14. — Els seus veïns, en canvi, es porten bé. Ernest  estima l’ordre i la regularitat; sempre fa servir el seu regle  i el seu llapis . És extern.","t01-14-2":"Francesc  és intern; porta l’uniforme de l’institut; hi menja i hi dorm. És un bon company.","t01-14-3":"Maurici esmola el seu llapis amb la seva navalla ; és molt curós.","t01-14-4":"Porta tots els seus llibres, la seva gramàtica , el seu quadern de notes  i fins i tot una carpeta d’escriptori . La seva cartera d’escola  és a terra darrere d’ell.","t01-14-5":"Les dues taules del fons de l’aula les ocupen bons alumnes .","t01-tit-6":"Dibuix i música.","t01-15-1":"15. — A l’aula de dibuix hi ha bonics models penjats de la paret i una làmpada  amb pantalla, penjada del sostre. El professor  és molt pacient; corregeix els dibuixos  dels alumnes i els ensenya a dibuixar un bust  del natural.","t01-16-1":"16. — L’aula de música sembla molt interessant. Allà s’aprèn a llegir la música, a solfejar les notes de l’escala  escrites al pentagrama (do, re, mi, fa, sol, la, si = C. D. E. F. G. A. B.), a reconèixer les claus i a cantar boniques melodies. Les partitures es posen al faristol . Un dels alumnes toca el piano  i el professor de música  porta el compàs .","t01-17-1":"17. — Comencem a veure un racó del taller de treballs manuals , on els nois poden aprendre a raspallar la fusta i a llimar el ferro. No n’hi ha a tots els instituts.","t01-tit-7":"L’aula de ciències.","t01-18-1":"18. — El professor de matemàtiques ensenya als alumnes geometria, aritmètica, càlcul i el sistema mètric. Veiem a la taula les principals figures de geometria: un cercle , un quadrat , un triangle , una línia .","t01-18-2":"Veiem també una operació; no és una suma, ni una resta, ni una multiplicació: és una divisió .","t01-19-1":"19. — A la làmina del sistema mètric distingim: un metre , una balança i les seves peses, un litre , un decalitre , un decilitre i un metre cúbic .","t01-19-2":"Els alumnes estudien també ciències naturals  — zoologia , botànica , geologia — i història .","t01-19-3":"A l’armari hi ha els instruments de física  i de química .","t01-19-4":"Damunt de l’armari hi ha: una esfera , un con i un globus terraqüi .","t01-19-5":"Damunt de les làmines penja un mapa que representa les cinc parts del món: Europa , Àsia , Àfrica , Amèrica () i Oceania , i els dos grans oceans, el Pacífic i l’Atlàntic . ","t02-apar-1":"TAULA N.º 2 El Cos Humà. — L’Esbarjo. — Els Jocs.","t02-tit-0":"El Cos Humà. (Lliçó senzilla de ciències naturals.)","t02-01-1":"1. — Les principals parts del cos humà són: el cap, el tronc i els membres.","t02-tit-1":"El Cap.","t02-02-1":"2. — El cap consta de dues parts: el crani, que conté el cervell i que cobreixen els cabells, i la cara.","t02-03-1":"3. — En el nostre dibuix no veiem ni el crani ni el cervell; però veiem amb tota claredat les parts importants de la cara.","t02-04-1":"4. — Comencem pel front, que anuncia una intel·ligència poderosa, un pensament sempre despert. Els polsos són molt lliures. L’ull és viu i ben obert. Una cella espessa i unes pestanyes llargues el protegeixen.","t02-05-1":"5. — Després venen el nas i els narius. El nas ens serveix per olorar i per respirar. A cada costat del nas hi ha les galtes, i més enllà les orelles. La part inferior de la cara la formen la boca i la barbeta.","t02-06-1":"6. — No les veiem gaire bé, perquè el bigoti i les patilles ens les amaguen. Però sabem que la boca té els dos llavis, la mandíbula superior i la mandíbula inferior amb les seves dents, i la llengua. Amb la boca parlem i mengem. Amb la llengua assaborim els aliments.","t02-07-1":"7. — L’ull, l’orella, el nas i la boca són, juntament amb els dits, els òrgans dels cinc sentits: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.","t02-08-1":"8. — El cap és, doncs, una de les parts més interessants del cos humà.","t02-tit-2":"El Tronc.","t02-09-1":"9. — El coll uneix el cap al tronc. Comprèn la gola i el clatell.","t02-10-1":"10. — El tronc conté també molts òrgans essencials. Al pit hi ha els pulmons, amb els quals respirem, i el cor, que és el centre de la vida. Quan el cor deixa de bategar, l’ésser viu mor.","t02-11-1":"11. — Les costelles sostenen el pit.","t02-12-1":"12. — Les altres parts del tronc són el costat, l’esquena, les espatlles i el ventre. Ens ajaiem de costat o d’esquena per dormir, i portem les càrregues damunt l’espatlla.","t02-13-1":"13. — Al ventre hi ha l’estómac i els intestins. Ens serveixen per digerir els aliments.","t02-tit-3":"Els Membres.","t02-14-1":"14. — Tenim quatre membres: dos braços i dues cames. Amb els braços agafem, sostenim, aixequem i recollim els objectes; amb les cames ens tenim drets, caminem i correm.","t02-15-1":"15. — L’espatlla uneix el braç al cos. Un múscul molt robust, el bíceps, mou el braç, que el colze uneix a l’avantbraç. El canell forma l’articulació de la mà, que acaba en els dits i les ungles. A la mà distingim una vena (i una artèria) per la qual corre la sang.","t02-16-1":"16. — Les parts de la cama són: la cuixa, el genoll i la sofraja, el panxell, la carn del qual cobreix la pell, el turmell i el peu. Els ossos de la cama són molt gruixuts i molt forts. A l’extrem del peu hi ha els dits del peu. Les altres parts són la planta i el taló.","t02-17-1":"17. — Tal és la descripció gairebé completa del cos humà.","t02-17-2":"Nota. — Amb l’ajuda de l’expressió «em fa mal... (el cap, etc.)», el professor podrà repassar tot aquest vocabulari des del punt de vista del bon o del mal estat del cos.","t02-tit-4":"Gimnàstica. (Contat per un dels alumnes.)","t02-18-1":"18. — Per ser flexibles, àgils i sans, hem d’exercitar les cames i els braços. Per això juguem i fem gimnàstica.","t02-19-1":"19. — Entre setmana, aquests dos exercicis es fan al pati de l’institut (vegeu la taula n.º 1). Però els dijous i els diumenges anem a una gran prada, on tenim lloc per córrer i divertir-nos.","t02-20-1":"20. — Els nostres mestres i els nostres pares ens hi acompanyen de vegades; però és el professor de gimnàstica  qui dirigeix els exercicis.","t02-21-1":"21. — A la prada, a l’esquerra de l’entrada, hi ha els aparells de gimnàstica : enfilem-nos per l’escala , fem el pi a les anelles  i al trapezi , ens hissem amb les mans fins dalt de l’escala de corda  o de la corda de nusos .","t02-22-1":"22. — Mentrestant, els nostres companys salten per damunt del cavall de fusta  o de les barres paral·leles . D’altres boxegen  o fan esgrima  amb careta i floret. D’altres, finalment, aixequen peses .","t02-tit-5":"Els Jocs.","t02-23-1":"23. — Al voltant dels gimnastes, nois i noies juguen a diferents jocs. Les noies es diverteixen amb el seu cèrcol ; salten a la corda , o conviden els seus germans i els seus cosins a una partida de croquet . Els encanta apartar la bola del contrari amb la seva maça de fusta, just quan aquest es pensava passar sense treball per l’arquet!","t02-24-1":"24. — Els nois prefereixen els jocs més recis. Juguen de bona gana a les bitlles , que abaten amb traça amb la bola . Tampoc no menyspreen la baldufa  i el bilboquet , ni tan sols el joc de la granota . Però els seus jocs preferits són les bales  i la pilota a la paret , perquè la paret de l’hivernacle  va molt bé per fer rebotar la pilota lleugera.","t02-25-1":"25. — El petit Joan, enfilat a les seves xanques , és molt destre i sap guardar molt bé l’equilibri. Prop d’ell, alguns companys juguen a fet i amagar  en aquell hivernacle i darrere la tanca. D’altres prefereixen la bufetada endevinada  o el volant , que voleia d’una raqueta a l’altra.","t02-26-1":"26. — Al mig de la prada hi ha dos arbres. Al peu d’un d’ells, set o vuit nois han organitzat una partida de salt a l’espatlla  . Aquest joc no es coneix a tots els països; però tothom sap què és el salt a l’esquena, al qual els nois no juguen ara.","t02-tit-6":"Els Jocs a l’aire lliure.","t02-27-1":"27. La gallina cega  és també molt divertida; noies i nois es posen per torn la bena als ulls i atrapen els maldestres que es deixen agafar.","t02-28-1":"28. — Al mig de la prada hi ha un joc molt francès, encara que una mica brusc: és l’óssa , molt més sorollosa que el joc tan tranquil de l’estel  o que el joc anglès del tennis .","t02-29-1":"29. — Aquest darrer esport fa les delícies dels alumnes grans. Els nostres propis professors el practiquen de bona gana. Exigeix molta destresa i agilitat, i a mi m’agrada moltíssim. Deixo el gronxador  per a les noies.","t02-30-1":"30. — Tampoc no m’agrada un altre joc anglès que pot arribar a ser perillós.","t02-30-1b":"Em refereixo al futbol , que fa la felicitat del meu germà gran. Prefereixo el nostre vell joc de barres , igual de sa i molt menys brutal.","t02-tit-7":"Ciclisme i jocs de pilota.","t02-31-1":"31. — També dono amb gust una volta a la prada en bicicleta .","t02-32-1":"32. — L’any que ve aprendré a muntar a cavall . Que n’és, de bonic, un cavall que camina o trota amb gràcia, i que salta els obstacles al galop!","t02-33-1":"33. — A l’estiu aprenem a nedar . Ens capbussem i ens banyem amb delit a l’aigua clara i fresca del riu. De vegades, al final, deixem anar un globus de paper  que puja majestuosament per l’aire tan aviat com s’omple d’aire calent.","t02-34-1":"34. — Hi ha encara molts altres jocs, però no acabaria mai d’anomenar-los, i per aquest breu resum es veu que els dijous a la nostra bella prada no són gens avorrits.","t02-34-2":"N. B. — El professor completarà fàcilment aquest capítol descrivint amb més detall cadascun dels jocs importants. ","t03-apar-1":"TAULA N.º 3 Infància i Joventut.","t03-apar-2":"(Les taules 3 i 4 estan disposades de manera que presenten, en quatre escenes familiars, el vocabulari essencial del temps, l’edat, la família, la roba i la salut.)","t03-tit-1":"Primera escena.","t03-tit-2":"Un bateig al poble.","t03-tit-3":"La primavera.","t03-c1-01-1":"1. — Som a la primavera, al mes de març, d’abril o de maig, en un dia de la setmana — dilluns, dimarts o dimecres. Són les deu del matí.","t03-c1-02-1":"2. — Fa bon temps, l’aire és pur. El sol brilla. Uns nuvolets  pugen pel cel  blau.","t03-c1-03-1":"3. — Els arbres amb prou feines tenen fulles. Els prims pollancres  i l’alt plàtan  encara no porten més que borrons.","t03-c1-04-1":"4. — Les orenetes  han tornat i voleien amb alegres xiscles al voltant de la fletxa  del campanar  que corona l’església  del poble.","t03-tit-4":"L’Església.","t03-c1-05-1":"5. — Molt senzilla és aquesta església amb el seu gran portal  i el seu gruixut rellotge . L’agulla petita  és sobre la xifra X: marca les hores. La gran  és sobre les XII (migdia); marca els minuts.","t03-c1-06-1":"6. — Al campanar, les campanes  sonen alegrement. Dalt de la teulada s’alça una petita creu  de pedra.","t03-c1-07-1":"7. — L’església no té només un gran portal , té també una porteta lateral. Per aquesta porta el senyor rector , vestit amb la seva sotana, surt de la sagristia  i es dirigeix a la rectoria .","t03-c1-08-1":"8. — Al seu costat hi ha la lletera  amb el seu ase . Torna de la ciutat, on ha portat la seva bona llet per als nens.","t03-tit-5":"L’hort de fruiters.","t03-c1-09-1":"9. — El senyor Aliboró (l’ase) està molt content d’aquesta correguda matinal. Aspira amb delit l’aire embalsamat pel perfum de les flors  que cobreixen els arbres fruiters  de l’hort veí. Tots rosats i blancs són aquells presseguers  i aquells albercoquers , que prometen una bona collita.","t03-c1-10-1":"10. — Mentrestant, les petites abelles  del rusc  hi van a libar la seva dolça mel, brunzint.","t03-c1-11-1":"11. — Però què passa? Són els nens del poble, que arriben corrents i fan fugir les oques  espantades. És el seguici que surt de l’església després del bateig del fill del notari.","t03-c1-12-1":"12. — El petit Jaume, al seu bressol , es desperta amb el so alegre de les campanes, i la seva germana Magdalena, que també vol veure el seguici, demana a la seva mare que la vingui a pentinar i a vestir al llindar de la casa.","t03-c1-13-1":"13. — La mare hi accedeix. Es posa el seu mocador de cap , el seu cosset  i el seu davantal , i ve a seure en una cadireta davant la porta. Magdalena només porta els seus enagos  i el seu cotilla .","t03-c1-14-1":"14. — Que feliç que és! S’oblida de les seves flors preferides, els seus clavells , on es posen les papallones , els seus tulipans , els seus muguets  en testos  damunt el mur , i les seves roses , que formen una tanca tan bonica. Contempla els rics vestits de les senyores del seguici.","t03-c1-15-1":"15. — Els nois del poble no fan gaire cas dels vestits. Es precipiten i s’empenyen per aconseguir caramels  o monedes . Un d’ells plora .","t03-c1-16-1":"16. — Un altre ha trepitjat la pota del gos , que fuig xisclant i fa fugir la gallina  i els seus pollets .","t03-tit-6":"El seguici del bateig.","t03-c1-17-1":"17. — Davant del seguici camina la dida . Porta una bonica còfia  amb cintes llargues. Porta als braços el nadó , tot vestit de puntes .","t03-c1-18-1":"18. — Darrere de la dida vénen el padrí  i la padrina . Reparteixen els caramels i les monedes. El padrí porta guants  i barret de copa . La padrina porta a la mà un bonic ram .","t03-c1-19-1":"19. — Darrere d’ells veiem l’oncle  i la tia  del nen. La tia porta un elegant barret , l’oncle una levita  negra i una armilla blanca. Vénen després el cosí  i la cosina . Aquesta porta de la mà la germana  del nadó, la petita Berta.","t03-c1-20-1":"20. — L’altre germà  de Berta camina darrere. Dóna la mà a una parenta . Els amics  de la família vénen després.","t03-tit-7":"Els qui miren.","t03-c1-21-1":"21. — Prop del seguici, un captaire  espera recolzat a la seva crossa . Demana almoina.","t03-c1-22-1":"22. — A l’altre costat hi ha un nen molt cortès . Saluda i dóna els «bon dia» a les persones que coneix.","t03-c1-23-1":"23. — Els del poble han sortit de casa seva per veure passar el seguici del bateig. Veiem un pagès  amb la seva gorra de cotó i al seu costat una pagesa . Després una vella  recolzada al seu bastó . Finalment, el moliner  amb el seu ample barret de feltre , i una pagesa jove calçada amb esclops , que ensenya de caminar al seu nen.","t03-c1-24-1":"24. — És una escena molt divertida.","t03-tit-8":"Segona escena.","t03-tit-9":"Una festa pública.","t03-tit-10":"Jocs nàutics i regates.","t03-c2-01-1":"1. — Ha arribat l’estiu. El sol ardent del mes de juny (juliol o agost) convida els joves a banyar-se i a sortir en barca.","t03-c2-02-1":"2. — A la riba dreta del riu, els remers es despullen per prendre part en els jocs nàutics i en les regates.","t03-c2-03-1":"3. — Un d’ells es treu les sabates ; les descorda (les descargola). Els seus dos companys ja són a punt. No porten més que el seu jersei  i el seu banyador . Xerren mentre esperen els seus amics. Parlen de la fira i de la festa que se celebra a l’altra riba.","t03-c2-04-1":"4. — A terra, al costat d’ells, jeu la roba dels seus companys: un parell de botins , sabates , mitjons , barrets de feltre  i de palla  i una corbata .","t03-c2-05-1":"5. — Un dels joves ha plegat amb cura la seva jaqueta . La posa sobre una tovallola, en la qual el seu veí embolicarà de seguida els dos vestits.","t03-c2-06-1":"6. — Un sisè noi va amb retard. Encara porta la seva gorra  al cap. No s’ha tret ni la camisa , ni el coll , ni els punys . Té a la mà la seva armilla  i porta encara els seus pantalons  i els seus elàstics . Segur que no estarà a punt per a la pròxima cursa.","t03-c2-07-1":"7. — Prop dels joves, un caminet vorejat de cards  baixa a la riba del riu, on l’oncle Jaume prepara, entre les canyes , els focs artificials  que es dispararan al vespre.","t03-tit-11":"La cursa.","t03-c2-08-1":"8. — Al riu, algunes senyores que s’aixopluguen sota les seves ombrel·les passegen en barca . Segueixen la cursa, que és molt interessant. A cada iol , quatre remers  remen amb totes les seves forces, mentre el timoner  sosté el timó  i dirigeix la fràgil embarcació. Els rems  colpegen l’aigua a compàs, i els lleugers bots naveguen a una velocitat vertiginosa.","t03-c2-09-1":"9. — Uns quants joves es disputen, vora el pilar del pont, el premi de la cucanya horitzontal . Un d’ells avança amb cautela pel pal flexible i lliscós per atènyer la petita bandera  subjectada a l’extrem. El seu dissortat competidor  ha caigut a l’aigua. Neda per arribar a la riba.","t03-c2-10-1":"10. — Uns nois més grans justen en barca  vora el moll . A tots aquests jocs hi assisteix un públic  nombrós, recolzat al ampit del pont  i atapeït a la riba. Alguns espectadors, però, es giren per seguir el joc de la cucanya  o per admirar el seguici municipal que acut al repartiment dels premis.","t03-c2-11-1":"11. — Primer van uns trinxeraires  al davant dels músics ; després vénen l’alcalde , els tinents d’alcalde i l’ajuntament de la petita ciutat. Tanquen la marxa els bombers .","t03-tit-12":"La fira.","t03-c2-12-1":"12. — Hi ha molta gent al camp de la fira . Es ve a veure les diferents barraques: els cavallets de fusta , el circ , on la funció ja ha començat; el ball públic , on els joves i les joves de la ciutat gaudeixen del plaer de ballar.","t03-c2-13-1":"13. — Al fons veiem la plaça de braus , on el valent matador espanyol lluita contra el brau  furiós; després la muntanya russa  i la barraca de tir , on s’exerciten a manejar les armes de foc i a tirar al blanc.","t03-c2-14-1":"14. — Prop d’allà hi ha el teatre de fira , en què es representen la comèdia i el drama. Molt a prop hi ha la barraca del gegant  i del nan. L’estatura del primer és de dos metres quinze; el segon amb prou feines és tan alt com un nen.","t03-c2-15-1":"15. — I al final de tot, la gran col·lecció de feres  amb els seus animals salvatges, el seu tigre  de poderoses urpes, el seu lleó  d’espessa cabellera, les seves dues girafes  i el seu elefant , que fa servir amb tanta traça la seva trompa.","t03-c2-16-1":"16. — El domador  que ensinistra aquests animals és a la porta de la barraca. ","t04-apar-1":"TAULA N.º 4 Edat Madura i Vellesa.","t04-tit-1":"Primera escena. El Banquet de Noces.","t04-tit-2":"La tardor.","t04-c1-01-1":"1. — Els joves han crescut. Un d’ells, Joan, es casa. Assistim al banquet de noces, que reuneix al voltant de la mateixa taula les famílies dels dos esposos.","t04-c1-02-1":"2. — Som a la tardor, al mes de setembre. El vent fred d’octubre i de novembre encara no ha despullat el camp del seu verd vestit. L’aire del vespre és tebi i perfumat; per això el sopar se serveix sota la galeria  que dóna al jardí.","t04-c1-03-1":"3. — Lluny, al turó , hi ha la casa dels pares de Joan, una elegant casa de camp  amagada entre la verdor; belles vinyes, que donen un vi excel·lent, cobreixen el vessant del puig. El vinyater les conrea i les cuida.","t04-c1-04-1":"4. — Per damunt de les vinyes passa un esbart de perdius , espantades per l’arribada del guarda de caça . Aquest, amb l’escopeta sota el braç i el sarró en bandolera, bat els matolls  amb el seu gos . Vigila la finca i impedeix que els furtius acabin amb la caça.","t04-c1-05-1":"5. — Fora de la galeria s’enfila una parra, de la qual pengen pesats raïms .","t04-c1-06-1":"6. — Les boniques flors de tardor que adornen la taula  són crisantems ; el pare  de la núvia se n’ha posat un al trau del frac.","t04-c1-07-1":"7. — L’àpat toca a la fi. El criat  comença a portar les postres i retirarà les diferents peces del cobert — culleres , forquilles , ganivets , safates  — que ja no fan falta.","t04-tit-3":"La Família.","t04-c1-08-1":"8. — Tothom sembla alegre, i el somriure amb què la mare  del nuvi mira els seus fills prova la seva felicitat.","t04-c1-09-1":"9. — Aquestes noces uneixen dues famílies riques de la comarca. Joan, el marit , és fill d’un gran propietari i es converteix en el gendre d’un gran industrial.","t04-c1-10-1":"10. — Els esposos són joves i tanmateix feia molt de temps que eren promesos. La jove esposa , Marta, està encantadora amb el seu vestit blanc adornat amb flors de tarongina.","t04-c1-11-1":"11. — El seu sogre  està molt content de tenir una nora tan amable, i la sogra  de Joan somriu en veure la seva filla tan bonica.","t04-c1-12-1":"12. — A l’extrem de la taula seuen els altres convidats : parents, amics, cosins i cosines. Un cap de menjador , amb el tovalló sota el braç, els serveix amb diligència.","t04-tit-4":"Els Amics.","t04-c1-13-1":"13. — Al costat dret de la taula seu una senyoreta , amiga de la núvia, i després el germà d’aquesta, que és el seu padrí de noces . Xerra amb la seva dama d’honor , germana del nuvi, que per aquestes noces es converteix en cunyada de Marta. És una jove encantadora. Porta belles joies, un collaret de perles i un braçalet d’or.","t04-c1-14-1":"14. — Prop d’ells, el senyor que és dret i alça la seva copa és un amic  de la família. És un dels testimonis del nuvi. Ofereix un brindis, beu a la salut dels nuvis i els desitja molta felicitat. Va d’etiqueta, amb frac i sabates de xarol . Acompanya l’àvia , que és vídua.","t04-c1-15-1":"15. — El jove de frac , del bigoti fi i negre, és el cunyat  de Joan. És un enginyer distingit. És al costat d’una jove senyora  molt elegant, la germana gran de Marta i mare de la preciosa nena que ve, del braç del seu cosí, a oferir-li una flor i a donar-li les bones nits. Aquesta senyora porta unes arracades molt belles i un elegant pentinat.","t04-c1-16-1":"16. — El cosinet, tan graciós amb la seva brusa  i el seu pantaló  inflat, fa molta llàstima. És orfe . Va perdre molt jove el seu pare i la seva mare. El seu oncle és el seu tutor  i es va quedar solter per criar el pobre nen. És un home excel·lent. És una mica calb i molt miop; porta ulleres de pinça.","t04-tit-5":"Les Postres.","t04-c1-17-1":"17. — Darrere dels comensals, en una taula coberta amb unes estovalles, hi ha preparades les postres . En una copa gran hi ha fruita: préssecs , peres , pomes , albercocs  i raïm . Al costat, pinyes , un bell pastís , ampolles de licor  i xampany , i també piles de plats  nets.","t04-c1-18-1":"18. — El sommelier  descorxa una ampolla  de vi vell amb un llevataps . El tap  sembla molt difícil de treure. Aquest sommelier porta un tovalló  sota el braç.","t04-c1-19-1":"19. — Després del sopar, els senyors passaran al saló de fumar i les senyores aniran a arreglar-se per al ball.","t04-tit-6":"Segona escena. L’Aniversari de l’avi.","t04-tit-7":"La Visita.","t04-c2-01-1":"1. — Han passat deu anys. Els pares de Joan s’han fet vells i estimen molt els seus tres néts, dos néts  i una néta . Com que avui és l’aniversari de l’avi, els fills vénen a felicitar-lo.","t04-c2-02-1":"2. — El petit Pere és encara molt menut; només té tres anys. Veu que s’acosta el gat . Vol acariciar el seu bell pèl sedós i la seva llarga cua; no pensa que, sota aquelles gracioses potes, s’amaguen lletges ungles punxegudes que bé podrien esgarrapar-lo.","t04-c2-03-1":"3. — La seva germana Gabriela, que li dóna la mà, és molt més seriosa, i Marcel, amb el seu gran abric  i el seu cinturó  de cuir, sembla ja un homenet, malgrat el pantaló curt que deixa veure les seves mitges .","t04-c2-04-1":"4. — El seu pare s’ha posat el seu gruixut gavany  d’hivern amb coll de pell  i, a la butxaca , porta un mocador. La seva dona porta el seu barret de feltre adornat amb plomes , la seva jaqueta , la seva boa de pell  i el seu maneguí .","t04-c2-05-1":"5. — Fa molt de fred, perquè regna l’hivern. La neu  ha caigut tot el dia i les teulades de les cases són blanques. Amb la nit, el fred es fa encara més viu. Al cel, la lluna  i les estrelles  brillen i travessen la foscor.","t04-tit-8":"La Malaltia.","t04-c2-06-1":"6. — El pobre cec  que travessa la plaça davant de la farmàcia , guiat pel seu caniche , és molt dissortat. Justina, la criada , porta de la cuina un bol  d’infusió molt calenta i ben ensucrada.","t04-c2-07-1":"7. — L’àvia , que vol anar a buscar les seves ulleres  a la taula per llegir la recepta  que el metge  acaba d’escriure, s’aixeca de la seva butaca recolzant-se al seu bastó .","t04-c2-08-1":"8. — Sovint pateix petites indisposicions, mareigs, refredats i mals de queixal; té les cames febles i la vista ja no és gaire bona. Malgrat això, es burla de bona gana del seu vell metge, que sempre vol receptar-li una poció . Avui està molt contenta de tenir la seva jove família al seu voltant.","t04-c2-09-1":"9. — S’hi està bé, a l’habitació ben tancada. A la llar de foc  de marbre crema un foc esplèndid , i hom se sent feliç amb la dolça llum de la llàntia  que acaben d’encendre.","t04-tit-9":"L’Avi.","t04-c2-10-1":"10. — Fins i tot l’avi  s’oblida que ha estat malalt, que el seu reuma el té clavat a la seva butaca  i que, ahir mateix, tenia febre i defalliments. Ja no es recorda que l’hivern passat va tenir una pulmonia i que una tos ronca i penosa el feia patir molt.","t04-c2-10-2":"I tanmateix es va restablir amb molta dificultat. Ara està una mica millor. Però la cama, que recolza damunt un coixí  posat en un petit tamboret , encara li fa mal.","t04-c2-11-1":"11. — Quan està ben embolicat amb la seva càlida bata  de gruixuts botons  de nacre, i quan té al seu costat, per llegir-li el diari, la petita òrfena  amb la seva còfia blanca, el seu vestit  i la seva esclavina  blaus, no es queixa.","t04-c2-12-1":"12. — Cada any, quan el calendari  porta de nou la data del primer de desembre, espera amb impaciència els seus néts, perquè sap que no oblidaran aquella data important.","t04-c2-13-1":"13. — Recorda amb emoció els temps llunyans en què ell mateix anava a felicitar el gloriós mariscal de l’Imperi, el retrat  del qual penja de la paret, i que és el besavi dels nens. ","t05-apar-1":"TAULA N.º 5 La Casa i la seva construcció.","t05-tit-1":"Una bona trobada.","t05-01-1":"Joan. — Oncle, m’agradaria molt saber com es construeix una casa.","t05-01-2":"L’Oncle . — És molt fàcil, fill meu; vine amb mi i et mostraré la que el senyor Bernat  està fent construir i en la qual viuré.","t05-01-3":"Joan. — I qui ha dibuixat el plànol  d’aquesta casa?","t05-01-4":"L’Oncle. — L’arquitecte ; va presentar un dibuix molt clar, que va ser aprovat, i el contractista  va començar les obres.","t05-01-5":"Joan. — I qui és el contractista?","t05-01-6":"L’Oncle. — És el senyor Blanc, el pare del teu amic Jaume. Dirigeix els obrers amb el senyor Roig, l’arquitecte.","t05-01-7":"Mira! Aquí arriba justament el senyor Blanc amb el seu regle , i el senyor Roig amb el seu plànol.","t05-01-8":"Bon dia, senyors. Com estan?","t05-01-9":"El Sr. Roig. — Molt bé, gràcies. Bon dia, Joan; com ha crescut aquest nen!","t05-01-10":"L’Oncle. — Ja ho crec, és tot un homenet. És molt seriós; se li ha d’explicar tot el que veu. Avui voldria saber com es construeix una casa.","t05-tit-2":"Els obrers.","t05-01-11":"El Sr. Blanc. — Doncs vine amb mi, amiguet, i t’ho explicaré de seguida, perquè m’agraden molt els nens que volen aprendre.","t05-01-12":"Veus aquell obrer que té una pala  a la mà: és un peó . Està obrint una rasa  per col·locar-hi la canonada de l’aigua. També va ser ell qui va cavar el sòl al lloc on és la casa, perquè el paleta aixequés les quatre parets. La part d’aquelles parets que queda sota terra s’anomena els fonaments . L’espai comprès entre els fonaments forma el celler . Aquell celler té una finestreta anomenada claraboia , una porta  i una escala.","t05-01-13":"El paleta  va continuar aixecant les parets deixant buits per a les portes  i les finestres .","t05-01-14":"Joan. — Però no el veig, aquell paleta!","t05-01-15":"El Sr. Blanc. — Ja ha acabat de treballar a la casa. És vora la quadra , damunt la seva bastida , aixecant la paret del safareig .","t05-01-16":"Té una plana, una gaveta i una plomada . Però no te’n recordaràs, d’aquests noms.","t05-01-17":"Joan. — I tant que me’n recordaré, perquè demanaré al meu oncle una plana petita i una gaveta, i jo mateix faré una plomada amb un cordill.","t05-tit-3":"Els materials.","t05-01-18":"L’Oncle. — Ah, molt bé! Però digues, Joan, què cal per construir una casa?","t05-01-19":"Joan. — Calen carreus  i morter .","t05-01-20":"L’Oncle. — Exacte. Mira aquell home del barret gran, al seu carro . És un carreter . Cada dia porta aquí blocs de pedra . Descarrega el seu carro al pati, i els picapedrers  llauren els blocs i els serren amb la seva serra de pedra . Un manobre  els porta al paleta, que els col·loca.","t05-01-21":"Mentrestant, el pastador  prepara el morter. Necessita sorra , calç  i aigua . La calç és al seu costat en un sac ; un ajudant de paleta  li porta la sorra en un carretó , i l’aprenent  és a la bomba . Omple un cubell . El morter estarà a punt de seguida. El portador de morter  l’agafa i el puja per l’escala fins a la bastida, on un paleta acaba aquell costat de la casa.","t05-01-22":"I ara, com s’anomena l’obrer que fa la teulada ?","t05-01-23":"Joan. — És el teulader .","t05-tit-4":"La teulada de la casa.","t05-01-24":"El Sr. Blanc. — Sí, però primer ve el fuster de gruixa .","t05-01-25":"El fuster de gruixa fa l’encavallada . Uneix les bigues  amb clavilles . Aquells obrers de dalt, amb els seus amples calçons de vellut, són fusters de gruixa. Un sosté una biga petita i l’altre talla una clavilla amb la seva destral . El qui és vora la xemeneia  és el teulader. Clava llistons damunt les bigues , i pissarres  damunt els llistons. De vegades hi posa teules.","t05-01-26":"La teulada de la quadra és de teules , la de la casa és de pissarra  i la de la galeria és de zinc .","t05-01-27":"Joan. — El teulader fa també les teulades de zinc?","t05-01-28":"El Sr. Blanc. — No, aquest és el zinquer  o el llauner, el qui està col·locant una golfa  a la teulada de la casa. També posa els canals  i els baixants . Solda el zinc i la llauna. Va ser ell qui va fixar el parallamps  i el penell  al frontis .","t05-01-29":"Joan. — Aleshores la casa està acabada?","t05-tit-5":"Les eines.","t05-01-30":"El Sr. Blanc. — No del tot. El guixaire  aixeca amb maons  els envans que la divideixen en les diferents habitacions. Revesteix de guix  els sostres  i les parets. Ara està fent el sostre de la galeria . Té, com el paleta, una plana  i una gaveta .","t05-01-31":"Després l’ebenista fa les portes, les finestres, els parquets  i els porticons .","t05-01-32":"Ara treballa al pati al seu banc de fuster . Té una serra  per serrar la fusta , un ribot , un serjant , un enformador , un compàs  i una maça de fusta .","t05-01-33":"Joan. — Ah, però encara és més divertit ser ebenista que paleta! Oncle, em compraràs un banc, una serra i un ribot? Faré una caseta per a Medor.","t05-01-34":"L’Oncle. — Sí, fill meu.","t05-01-35":"Joan. — Que content que estic! I aquell que és vora la porta d’entrada, qui és?","t05-tit-6":"La pintura.","t05-01-36":"El Sr. Blanc. — És un pintor . És a la seva escala amb el seu pot de pintura  i la seva brotxa . Pinta la fusta de la porta d’entrada perquè es conservi més temps.","t05-01-37":"També és ell qui enganxa el paper a les habitacions.","t05-01-38":"El tapisser  que és en una escala , al balcó , col·loca un tendal .","t05-01-39":"L’obrer que és vora la finestra gran és el vidrier . Fixa els vidres  amb massilla . Aquell altre obrer, agenollat vora la porta del celler, és un serraller . Està posant un pany . La seva llima  és al seu costat.","t05-01-40":"Joan. — És també serraller aquell que colpeja amb el seu martell  damunt un ferro?","t05-01-41":"El Sr. Blanc. — Més aviat és un ferrer . Forja ferros  per a l’electricista , que és a la teulada de la cotxera . Té una fornal , una enclusa  i unes tenalles .","t05-01-42":"L’electricista col·loca el fil de coure  del telèfon.","t05-tit-7":"La jardineria.","t05-01-43":"L’Oncle. — Al fons del pati , vora la reixa  i el portal , veus el jardiner . Està preparant el petit jardí . Ha cavat la terra amb la seva aixada , sembra llavors i rastella amb el rasclet . Després, amb la seva regadora , regarà els planters  i les plantes creixeran.","t05-01-44":"El mosso de quadra , que acaba de cuidar el cavall i de donar-li menjar, neteja el cotxe  amb una esponja, una bomba de mà  i un cubell d’aigua. Després el ficarà a la cotxera i tancarà la porta amb el gruixut forrellat .","t05-01-45":"Ja estàs content, suposo; has tingut prou explicacions.","t05-01-46":"Joan. — Sí, oncle, però m’agradaria veure l’interior de la casa.","t05-01-47":"L’Oncle. — Això serà demà. El senyor Roig t’explicarà el plànol i et dirà el nom de cada habitació.","t05-tit-8":"La distribució interior de la casa.","t05-apar-2":"(Vegeu el plànol.)","t05-01-48":"L’Arquitecte. — Vine, Joan, et faré visitar les diferents parts de la casa.","t05-01-49":"Entrem a la planta baixa . Aquest és el botó del timbre . Pugem els tres graons  de l’escalinata , passem el llindar  de la porta d’entrada , i heus-nos aquí al peu de l’escala .","t05-01-50":"Joan. — Això és el passadís.","t05-01-51":"L’Arquitecte. — No, això és el vestíbul . El passadís és al fons. A la dreta hi ha la sala i el menjador ; davant del menjador hi ha la cuina i el rebost ; després, al davant, el despatx . La galeria , amb la seva porta envidrada , és vora la sala.","t05-01-52":"Ara pujarem l’escala. Agafa’t al passamà  i compta els graons. Són catorze. Ja som al replà : som al primer pis .","t05-tit-9":"El primer pis.","t05-01-53":"Davant de l’escala hi ha el comú  i el tocador . A la dreta, un bell dormitori amb dues finestres a la façana  de la casa. A l’esquerra hi ha el bany  i la cambra d’hostes amb una gran alcova . Vora el dormitori hi ha la cambra dels nens . Dóna a una àmplia terrassa . Sota aquella terrassa hi ha un altre comú  i, contra la paret, penja la campana  que crida a sopar.","t05-01-54":"Joan. — Pugem al segon pis.","t05-01-55":"L’Arquitecte. — No hi ha segon pis. Sota la teulada només hi ha golfes  i les golfes altes . Hem acabat la visita, podem baixar.","t05-01-56":"Joan. — Gràcies, senyor, ha estat molt interessant. Aniré a explicar al meu pare tot el que he vist. ","t06-apar-1":"TAULA N.º 6 La Casa per dins, els Mobles, el Menjar, l’Enllumenat.","t06-apar-2":"La casa està acabada. L’oncle de Joan s’ha instal·lat al seu nou habitatge, la distribució del qual ja coneixem. Vegem ara com l’ha moblat. Visitarem primer:","t06-tit-1":"El Dormitori.","t06-c1-01-1":"1. — Arribem a mala hora, perquè la criada està ocupada netejant l’habitació.","t06-c1-02-1":"2. — Damunt el rentamans  hi ha escampats els diferents objectes amb què hom es renta, es pentina, en una paraula, s’arregla. Són la palangana  i el gerro , el raspall del cabell , la pinta , el sabó  i l’esponja ; finalment, un flascó  d’elixir dentifrici.","t06-c1-03-1":"3. — A terra, davant del rentamans, hi ha el cubell  per recollir les aigües brutes.","t06-c1-04-1":"4. — A l’avantcambra  veiem alguns penjadors  i dos paraigües  al paraigüer .","t06-c1-05-1":"5. — A l’altre costat de la porta hi ha l’armari de lluna , que guarda la roba blanca .","t06-c1-06-1":"6. — Aprofitem que la cambrera  fa el llit  per estudiar-ne les diferents parts. L’armadura del llit  porta un bon somier  damunt el qual Justina posarà de seguida un matalàs  de llana. Després agafarà de les cadires els dos llençols  i la flassada . Tot seguit col·locarà a la capçalera del llit el travesser  i el coixí , que són amb l’edredó  damunt la catifa de llit . Un plomall per espolsar les cortines  i el dosser , i ja està feta una part de la feina.","t06-c1-07-1":"7. — Després haurà d’endreçar una mica la tauleta de nit , donar corda al despertador , preparar el llumenet  i endur-se l’espelma  per netejar el candeler.","t06-tit-2":"El cosidor i els accessoris de la llar de foc.","t06-c1-08-1":"8. — El cosidor  que és vora el tamboret  també necessita molt que l’endrecin. Caldrà plegar el brodat , desar a la taula de labors  el didal, el fil , les agulles  i les tisores , i tancar amb la clau  la tapa de la taula.","t06-c1-09-1":"9. — Al vetllador  del centre, Justina renovarà l’aigua de la garrafa . Posarà sucre al sucrer , netejarà les pinces del sucre  i s’endurà el raspall de la roba .","t06-c1-10-1":"10. — El costat dret de l’habitació li donarà menys feina, perquè la gandula  i el seu coixí  són al seu lloc i, com que no fa fred, res no s’ha mogut entre els accessoris de la llar de foc . Pala , tenalles , capfoguers  i guardacendres  són nets; la pantalla de llar  no s’ha mogut i el calaix de la llenya  és ben proveït de llenya .","t06-c1-11-1":"11. — Haurà de treure a més la pols del rellotge de sobretaula , dels canelobres  i dels buidabutxaques , i després netejar el mirall .","t06-c1-12-1":"12. — Quant al bressol  del nen (del babo ), ja està a punt.","t06-tit-3":"La Sala.","t06-c2-01-1":"1. — Ara entrem a la sala. És una habitació molt bonica. La llar de foc, que és al racó de la dreta, va adornada amb una fina estatueta  i dos bells gerros , i drapada amb un lambrequí  de vellut .","t06-c2-02-1":"2. — Per evitar que les espurnes de la llar encenguin la catifa, s’hi ha posat al davant un guardafocs  de coure.","t06-c2-03-1":"3. — Al costat, un elegant escriptori  de senyora és obert. Allà és on la senyora de la casa  escriu les seves cartes.","t06-c2-04-1":"4. — La finestra va guarnida amb cortinetes  recollits en alçadors  penjats dels escarpres , i amb grans cortines de tela rematades per una sanefa .","t06-c2-05-1":"5. — Al buit de la finestra, un cossiol  conté una planta  verda, una palmera magnífica les fulles de la qual arriben gairebé fins a la làmpada de petroli .","t06-c2-06-1":"6. — La pantalla  de la làmpada l’ha feta Maria, l’encantadora jove  que és al piano . Asseguda ben dreta al tamboret , estudia una peça. És molt hàbil i molt curosa, com ho prova el seu moble de la música , que és perfectament endreçat.","t06-tit-4":"El Trapella.","t06-c2-07-1":"7. — El seu germà Pau busca un llibre  a la prestatgeria . És un noi  inquiet i insuportable. En penjar-se de la prestatgeria per atènyer el llibre que és massa amunt, s’arrisca a tirar a terra el bust  que hi ha al damunt.","t06-c2-08-1":"8. — Aprofita, per fer aquella bestiesa, que la seva mare està ocupada xerrant amb una amiga, una senyora  que ha vingut a passar uns dies amb ella. La mare és asseguda al sofà , vora la butaca , i la seva amiga és a la cadira , de la qual només veiem el respatller .","t06-c2-09-1":"9. — El gran marc  penjat de la paret conté el retrat  d’una parenta. A l’àlbum  que és damunt la taula es reuneixen les fotografies  dels altres membres de la família. Els nens l’han fullejat fa un moment, perquè les cadires  continuen agrupades al voltant de la taula.","t06-c2-10-1":"10. — El gerro xinès  de porcellana que és vora l’obrecartes  el van regalar a Maria per la seva festa, i el paravent  que adorna el racó de l’habitació el va portar de la Xina el seu oncle.","t06-c2-11-1":"11. — Alegrada pels bells quadres  penjats de l’envà , il·luminada pel llum de sostre , les bombetes  del qual donen al vespre una llum tan alegre, aquesta sala sembla molt agradable. La flonja catifa  estesa damunt el parquet i el timbre elèctric , tan pràctic, acaben de fer-la molt còmoda.","t06-tit-5":"El Menjador.","t06-c3-01-1":"1. — Ha sonat l’hora del sopar. Tota la família, llevat de Maria, és reunida al voltant de la taula. El menjador està agradablement escalfat per una excel·lent estufa  de terrissa, amb un tub  prim.","t06-c3-02-1":"2. — Aquesta sala no té gaires mobles. Al llarg de la paret penja, damunt l’escambell , una fontaneta  decorativa. Molt a prop hi ha l’aparador , damunt el qual es deixen els plats freds, les postres i els diferents estris de taula que de moment no fan falta.","t06-c3-03-1":"3. — Així veiem, al prestatge de dalt, un pollastre rostit , un peix  i una copa  amb fruita . A sota, heus aquí el formatge , el pa  i les setrilleres , que porten tot el que cal per amanir l’amanida: l’oli, el vinagre, la sal  i el pebre . Finalment, al prestatge de baix hi ha un pastís  vora el mostasser .","t06-c3-04-1":"4. — El rellotge del menjador, que s’anomena rellotge de paret , té una forma molt particular. Va encaixat en un marc de fusta que conté a més un baròmetre  i un termòmetre .","t06-tit-6":"El Servei del sopar.","t06-c3-05-1":"5. — Totes les parets de la sala van revestides de plafons de fusta  de roure encerat. Una portera  de tela tanca prou bé la porta que dóna a la galeria. Allà anirà la família a prendre el cafè després de sopar. Les tasses  i els platets  ja són a punt a l’aparador de la vaixella .","t06-c3-06-1":"6. — Damunt la taula hi ha fixat al sostre un llum penjant , la llum del qual, molt viva, il·lumina al vespre tot el menjador.","t06-c3-07-1":"7. — Ocupem-nos ara de la taula del menjador  mateixa. Quan va entrar la família, la taula era parada. Damunt les estovalles  s’havien col·locat, al lloc de cada comensal, un plat , un tovalló , una cullera , una forquilla , un ganivet  i un got . Hi havia també ampolles  per al vi i una garrafa  per a l’aigua.","t06-c3-08-1":"8. — El criat  va portar primer la sopera , en la qual encara fumeja una mica de sopa. Ara serveix el primer plat , un plat de carn. Després presentarà els que ja hem anomenat i, finalment, després de les postres, aprofitarà que els seus senyors hauran passat a la galeria per desparar la taula i endreçar el menjador.","t06-c3-08-2":"Nota. — Els mots corrents relatius al menjar es donen aquí d’una manera molt sumària. La llista es completarà a les dues taules «L’Hotel» (n.º 13) i «El Mercat» (n.º 15).","t06-tit-7":"La Cuina.","t06-c4-01-1":"1. — A la cuina, on donem una ullada per la porta entreoberta, trobem un desordre pintoresc. Davant de la llar , on espurneja el foc , hi ha muntat l’ast giratori . Un bell rostit  és a l’ast  i acaba de fer-se.","t06-c4-02-1":"2. — La manxa  i la pala del carbó , que s’acaben de fer servir, s’han quedat a terra, igual que els troncs .","t06-c4-03-1":"3. — El prestatge de la llar és endreçat: el fanal , el lluminer , amb els llumins  a dins, el candeler  i la palmatòria  amb la seva espelma  són al seu lloc. Però el gran cubell del carbó , ple del carbó de pedra  que la cuinera  acaba d’anar a buscar al celler, s’ha quedat al mig de la cuina.","t06-c4-04-1":"4. — La veritat és que la pobra dona s’ha de donar pressa perquè el dinar sigui a punt a temps. Ara és vora els fogons , remenant una salsa  que no ha de deixar cremar.","t06-c4-05-1":"5. — Al forn  es cou un pastís que ha preparat per al berenar dels nens. Damunt els fogons pengen el cullerot  i l’escumadora .","t06-tit-8":"La Bateria de cuina.","t06-c4-06-1":"6. — La bateria de cuina , penjada al fons de la sala, és molt neta. Les belles cassoles  de coure, el lleter , el colador  i el ratllador  s’han netejat amb cura.","t06-c4-07-1":"7. — El saler  és posat damunt el petit aparador, vora la tetera  i la damajoana de l’oli . El calaix  guarda segurament els coberts i els ganivets de cuina.","t06-c4-08-1":"8. — L’escombra  i el plomall  són en un racó. La cuinera acaba de fer servir el tallador ; l’ha deixat vora la finestra.","t06-c4-09-1":"9. — Una tovallola de mans  penja de la paret, vora l’embut . En aquesta part de la cuina es guarden la graella , la ganiveta de picar  i la post de picar . Després, damunt la ganiveta, en un prestatge , hi ha olles de terrissa , l’olla  amb la seva tapadora  i la marmita . La paella  penja al costat.","t06-c4-10-1":"10. — Només l’aixeta  de coure posa una brillantor en aquest racó. La pica , damunt la qual hi ha el gran càntir , deu ser molt còmoda amb el seu armariet, on es guarden el bocoi del vinagre  amb la seva aixeta de bóta , la caixa de les escombraries  i la vaixella bruta .","t06-tit-9":"Altres coses que es guarden a la cuina.","t06-c4-11-1":"11. — El gran cossi  en què es renten les verdures  i el calder  de ferro colat posat damunt l’enrajolat  també deuen tenir el seu lloc en aquell armari.","t06-c4-12-1":"12. — A la cuinera no li falten fogonets, perquè a la cantonada de la taula n’hi ha un altre, el fogonet de gas  en què s’escalfa aigua en una cassola petita. El vapor  que en surt ens indica que deu estar bullint. Segurament aquella aigua servirà per al cafè, perquè a l’altre extrem de la taula hi ha la cafetera  i el molinet de cafè .","t06-c4-13-1":"13. — El fogonet està unit al bec de gas  per un llarg tub de goma .","t06-c4-14-1":"14. — L’assistenta , que ve a ajudar la cuinera, prepara les verdures per al sopar. Quan estiguin pelades i rentades, les posarà a la cassola  fins a l’hora de coure-les.","t06-tit-10":"El Bany. (La sala del bany.)","t06-c5-01-1":"1. — Només ens queda una indiscreció per cometre per conèixer les principals habitacions de la casa: veure la instal·lació del bany. No serà llarg, perquè no és gran, i sabrem aviat que la banyera  té un bon escalfador , que la sabonera  és a l’abast de la mà de qui es banya i que el tovalloler  permet d’assecar molt fàcilment les tovalloles .","t06-c5-02-1":"2. — Aquesta sala té els envans coberts de rajoles , cosa que ha permès instal·lar una dutxa  sense témer que l’aigua que esquitxa en fer-la servir faci malbé les parets. Una petita palangana  de zinc, que serveix per als banys de peus, completa el mobiliari. ","t07-apar-1":"SEGONA SÈRIE TAULA N.º 7","t07-tit-1":"Primera escena.","t07-tit-2":"El poble a l’hivern.","t07-c1-01-1":"1. — Durant les vacances de Cap d’Any vaig acompanyar el meu pare a Vilanova, un poblet on tenia alguns afers per tractar.","t07-c1-02-1":"2. — Vam agafar la diligència  que fa el servei entre la ciutat i aquell poble; però com que feia molt de fred, aquell viatge en un vehicle tan poc còmode no va ser gens agradable.","t07-c1-03-1":"3. — Per això vam sentir veritable plaer quan vam veure que el cotxer aturava el seu carruatge a la plaça, davant de l’hostal  de l’Ós Blanc. L’hostaler  ens esperava al llindar de casa seva, fumant tranquil·lament la seva pipa.","t07-c1-03-2":"Ens va convidar a entrar i no em vaig fer pregar per instal·lar-me davant del foc de sarments que espurnejava a la llar. Aleshores em reia de l’aspre vent del nord que feia grinyolar el vell rètol  i s’enduia en negres remolins el fum  que sortia de la xemeneia.","t07-c1-04-1":"4. — Era l’hora de dinar. Sense esperar més, vam fer honor al dinar senzill però saborós que ens van servir .","t07-tit-3":"Unes quantes visites.","t07-c1-05-1":"5. — Després de dinar vaig acompanyar el meu pare, que és agent d’assegurances, a casa dels seus clients. Primer vam visitar el ferrer , que viu vora l’hostal. Estava ferrant un cavall. Vaig admirar la força del seu ajudant, que subjectava fermament contra el seu davantal de cuir el casc del cavall mentre el ferrer fixava la ferradura  a forts cops de martell.","t07-c1-06-1":"6. — Després vam anar a casa del sabater  del poble, l’oncle Jaume. Encara que tenia per rètol una bota magnífica, es conformava a posar soles a un parell de sabates velles i foradades.","t07-c1-06-2":"El bon home ens va dir rient: «A la ciutat era “sabater” i no tenia clients. Aquí sóc “sabater de vell” i hi ha feina de sobres».","t07-c1-07-1":"7. — Ens va parlar del seu veí el barber , la clientela del qual està descontenta. Les seves navalles són sempre esmussades i les seves tisores no tallen mai. Però com que és l’únic barber del poble, no hi ha més remei que deixar-se afaitar i tallar el cabell per ell. A més és un home avar i antipàtic.","t07-c1-08-1":"8. — Per sort, els altres veïns no s’hi assemblen. El carreter , per exemple, és un home excel·lent, treballador i servicial. Fa gust de portar-li un cotxe a arreglar. La seva feina és sempre ben acabada.","t07-c1-09-1":"9. — L’oncle Jaume tampoc no es queixava del baster , a qui de vegades ajuda a cosir els arreus quan la feina apressa.","t07-c1-09-2":"El meu pare li va preguntar per la seva família. «Tots estan bé. La meva néta és a l’escola . La seva mestra  n’està molt contenta; és bona alumna . No és com aquell múrria del meu fill; només pensa a jugar. El mestre  no aconsegueix ensenyar-li res».","t07-tit-4":"Xafarderies del poble.","t07-c1-10-1":"10. — El bon home ens va explicar després les novetats del poble. Anaven a construir una escola nova, perquè la que hi havia instal·lada a la casa de la vila s’havia quedat molt petita. Altrament era fàcil, perquè n’hi havia prou de comprar una part del jardí del moliner. Això li aniria molt bé al pobre home. D’ençà que van arribar els freds, les moles del molí  ja no podien moldre el blat, perquè la roda  estava presa en el gel  del rierol .","t07-c1-11-1":"11. — «I parlant de construccions, han vist la nostra nova església ? Està molt pintoresca sota el seu mantell de neu. Els corbs , que ja no reconeixen el seu vell campanar, es posen tristament al gran arbre del cementiri ».","t07-c1-12-1":"12. — La idea del cementiri va recordar al sabater les persones que el meu pare havia conegut i que havien mort l’any passat. «Quantes tombes , bon senyor meu, s’han afegit a les altres sota el xiprer ! La mort es va endur el nostre vell notari. Tot el poble va assistir al seu enterrament».","t07-c1-13-1":"13. — «Vet aquí el seu successor, patinant al rierol. Va venir fa una estona perquè li arreglés la corretja del seu patí , que s’havia trencat».","t07-c1-14-1":"14. — «Vet aquí també, a la vora del rierol, el nou guarda rural . És un antic gendarme i el terror dels trinxeraires del poble. Fugen tan bon punt veuen les seves polaines  i el seu quepis ».","t07-c1-15-1":"15. — «Ah! Vet aquí l’oncle Josep, que porta un carro de feixos de llenya  per al forner. — És veritat, va dir el meu pare, reconec el seu tir de mules . He de parlar amb ell i aprofitaré l’ocasió. A reveure, oncle Jaume».","t07-c1-16-1":"16. — Just quan sortíem, els nens del poble deixaven l’escola i es llançaven corrents al lliscador , amb risc de caure i trencar-se un membre en la caiguda . Un d’ells va agafar el seu trineu  a casa del carreter, hi va asseure un dels seus companys i va partir corrents.","t07-c1-17-1":"17. — D’altres es van precipitar cap a un munt de neu  vora el pont  i van començar a bombardejar el ninot de neu  que havien fet el dia abans i a qui havien posat un barret, una pipa i una cartera d’escola en bandolera.","t07-c1-18-1":"18. — Poc els importaven el vent gelat i el fred. La majoria ni tan sols tenia bufanda  i, per entrar en calor després de la batalla de boles de neu , els bastava un grapat de castanyes  molt calentes comprades a la tia Jaumeta, la venedora, que tremola de fred sota el seu xal  massa prim.","t07-tit-5":"Segona escena.","t07-tit-6":"La casa de pagès a la primavera.","t07-c2-01-1":"1. — Malgrat tots els plaers de l’hivern, amb pregona joia saludem el retorn de la primavera.","t07-c2-01-2":"Quin quadre tan alegre és el corral d’una masia, al capvespre, al mes de maig!","t07-c2-02-1":"2. — A l’horitzó, el sol  es pon a poc a poc, inundant el camp  amb els seus raigs  de porpra. El diligent llaurador  s’afanya a llaurar el seu camp .","t07-c2-02-2":"Amb la seva arada , tirada per un vigorós cavall , traça el solc  en què el sembrador  tirarà a grapats la llavor que donarà les espigues daurades.","t07-c2-03-1":"3. — Els segadors , amb les seves dalles, han tallat l’herba del prat, els assecadors han assecat el fenc  girant-lo amb les forques  i els rasclets, i vet-los aquí de tornada.","t07-c2-03-2":"Uns van davant del pesat carro tirat per bous; porten la seva eina a l’espatlla. D’altres, més peresosos, s’han instal·lat còmodament damunt el fenc olorós.","t07-c2-04-1":"4. — En passar saluden amistosament el jardiner , ocupat a l’hort de fruiters  a podar els arbres fruiters i empeltar les pereres . Les prunieres  són en flor i, a l’hort  ben adobat, les verdures, cols i enciams ja són bells.","t07-c2-04-2":"Damunt la paret, un bell paó  desplega la cua perquè admirin les seves magnífiques plomes.","t07-tit-7":"El corral de la masia.","t07-c2-05-1":"5. — Les portes de la quadra  són obertes i es veuen la menjadora i el jaç de palla  de l’euga  que el mosso de quadra  acaba de desenganxar. El poltre , tan graciós amb les seves potes llargues, segueix la seva mare fent bots.","t07-c2-06-1":"6. — Vora el pou , les vaques  van a beure a l’abeurador  de fusta que els serveix de pica. El vedell  ho aprofita per mamar, i el bou , olorant la bona olor del farratge, mugeix alegrement i alça amb orgull el cap de poderoses banyes .","t07-c2-07-1":"7. — Tots treballen. La criada  sosté amb la mà la corda  del pou. Treu aigua amb un cubell  per donar de beure al bestiar. Vora el graner , un home rastella els brins de palla, i davant de la porta de la casa , una vella filadora , amb la seva filosa i el seu fus, fila el lli o el cànem com en altres temps.","t07-tit-8":"El pagès.","t07-c2-08-1":"8. — El pagès  dirigeix tota aquesta feina i dóna ordres als seus mossos. Mana recollir el rascle  i el pic  que s’han oblidat vora la caseta  del gos .","t07-c2-09-1":"9. — Els seus crits espanten un colom , que fuig a tot vol cap al colomar , i les gallines , que s’afanyen a tornar al galliner .","t07-c2-10-1":"10. — Davant del corral d’ovelles  arriba el vell pastor  que torna amb el seu ramat . Amb el seu gaiato , que no el deixa mai, igual que la seva brusa  descolorida, mena al corral marrans , ovelles , anyells , cabres  i cabrits . El seu fidel gos  Argos tanca la marxa i anima amb els seus lladrucs els endarrerits.","t07-c2-11-1":"11. — Tot aquest soroll i aquest moviment no torben la calma de la bona vaca lletera , que fa sonar la seva esquella  mentre la munyen davant de la porta de l’estable .","t07-c2-12-1":"12. — Sembla comprendre que ha de donar la seva llet perquè la pagesa  pugui fer mantega a la manteguera  o els excel·lents formatges  que escorren damunt la post posada damunt el cossi .","t07-c2-13-1":"13. — Tota la lleteria  la manté molt neta el mosso de la masia , que acaba de rentar els càntirs de la llet  al gran cubell que porta a la mà.","t07-tit-9":"El corral de les aus.","t07-c2-14-1":"14. — Amb els seus gruixuts esclops camina amb una mica de matusseria, i així fa fugir el gall dindi , les ànedes , els ànecs  i les oques , que obren molt el bec  i llancen crits inquiets.","t07-c2-14-2":"El gall , més bel·licós, alça la seva cresta  vermella, sacseja les plomes de la seva cua  i llança un sonor «quiquiriquic».","t07-c2-15-1":"15. — Una lloca  picoteja al femer  amb els seus pollets . El porcell  corre cap a la seva mare, l’enorme truja  que veiem vora la cort.","t07-c2-16-1":"16. — A les seves gàbies, els conills  mengen amb avidesa l’herba  tendra que els porta la filla del pagès. Joaneta estima molt els seus conills i, cada dia, després d’anar a buscar els ous  frescos al galliner, ve a visitar els seus amiguets. ","t08-apar-1":"TAULA N.º 8 Primera escena. La Collita . — Els Aspectes del Camp.","t08-c1-01-1":"1. — Amb l’estiu, el camp ha canviat d’aspecte una vegada més. La llavor confiada al solc ha germinat; una planteta verda ha sortit de la terra i ha donat la seva espiga. El gra s’ha format, després ha madurat, i ja no queda més que collir.","t08-c1-02-1":"2. — Les flors del camp són obertes. Blauets , roselles  i didaleres  posen en el to uniforme dels blats l’alegre contrast de les seves fresques corol·les.","t08-c1-03-1":"3. — Els arbres fruiters s’han cobert de fulles; el fruit ha madurat. El petit cirerer  és carregat de belles cireres , que els nens cullen i mengen amb delit.","t08-c1-04-1":"4. — El ramat ja pot passar tot el dia a l’aire lliure.","t08-c1-04-2":"Els anyells  han crescut i s’han convertit en belles ovelles  i bells marrans  d’espès velló. Pasturen tranquil·lament l’herba de la pastura , esquitxada de margarides.","t08-c1-04-3":"Aviat començaran a tondre aquests animals per tenir-ne la llana, amb la qual es fabrica el drap de la nostra roba.","t08-tit-2":"El Pastor.","t08-c1-05-1":"5. — El pastor  no sembla fer-los gaire cas. Només es preocupa de la tempesta que passa per l’horitzó, i el sagal , que s’acosta la cantimplora  als llavis, sembla encara més despreocupat.","t08-c1-06-1":"6. — La calor és aclaparadora; perquè el gos  ve també a refrescar-se; llepa l’aigua fresca del rierol  i espanta una pobra granota  que estava arraulida a l’herba de la riba. Aquesta salta a l’aigua clara on floreixen els nenúfars .","t08-c1-07-1":"7. — Una cuereta  es banya vora la petita font  que brolla entre dues roques i s’amaga sota la brossa espinosa  i els matolls d’arç blanc .","t08-tit-3":"La Collita.","t08-c1-08-1":"8. — Per als nens del camp, la sega del blat és una època molt divertida. Fan alegres tombarelles  damunt els munts de palla , ajuden els segadors  i, mentre aquests seguen el camp de blat  amb les seves dalles , ben esmolades a la pedra d’esmolar , ells recullen el blat i el lliguen en garbes  o en feixos .","t08-c1-09-1":"9. — De vegades es permet als grans de tallar amb una falç  les tiges daurades  que porten les pesades espigues  plenes de gra; i els petits, mentre guarden el bestiar  que pastura al prat  a l’ombra del gran til·ler , cacen les belles papallones amb la seva xarxa .","t08-c1-09-2":"Alguns fins i tot es pugen al carro  per col·locar les garbes que els passen amb una forca .","t08-c1-10-1":"10. — Per tota la plana , on alcen el vol les aloses , hi regna l’animació. Tothom està ocupat amb la sega. Però, mentre els pobres continuen usant les eines antigues — dalles, falçs i batolls  — , els propietaris rics fan segar el seu blat o el seu sègol  amb una segadora mecànica . Després, sense necessitat de portar les garbes al graner, s’hi fan allà mateix grans garberes .","t08-c1-11-1":"11. — Aleshores es porta una batedora  que una locomòbil  mou per mitjà d’una corretja de transmissió , i així el gra queda separat de la palla sense sortir del camp on va ser sembrat.","t08-tit-4":"La Tempesta.","t08-c1-12-1":"12. — Sovint esclaten violentes tempestes  a l’època de la sega. Primer se senten de lluny els trons del tro; s’aixeca un fort vent de ponent  que doblega amb gemecs els arbres més gruixuts del bosc . Negres nuvolots  assalten el cel; els travessen els ziga-zagues encegadors del llamp . La pluja i de vegades la calamarsa comencen a caure, aixafant la collita a punt de ser segada.","t08-c1-13-1":"13. — Sovint el llamp incendia algun edifici. Així, l’any passat la teulada del molí de vent  va quedar reduïda a cendres i dues de les seves aspes  van quedar destrossades.","t08-c1-14-1":"14. — Al cap d’unes hores torna la calma. Un brillant arc de Sant Martí  apareix a l’horitzó i la natura reprèn la seva vida, interrompuda un instant. Els pagesos, que s’havien refugiat a les cabanes , tornen a la feina i s’esforcen valentment a reparar els danys que acaben de sofrir.","t08-tit-5":"Segona escena.","t08-tit-6":"La Caça. — La Verema. — La Pesca.","t08-c2-01-1":"1. — Cap a finals d’agost o a mitjan setembre, segons les regions, s’obre la veda. Amb prou feines han fet sortir els primers raigs del sol les sargantanes  del seu forat, quan el caçador  es posa en camí amb els seus gossos .","t08-c2-02-1":"2. — S’ha posat el seu sòlid vestit de caça  de drap gruixut i unes polaines de cuir amb què podrà caminar per l’herba molla on s’amaguen els gripaus ; ha agafat la seva escopeta  i el seu sarró , i ja se n’ha anat.","t08-c2-03-1":"3. — L’ardor de la persecució el porta a una vinya on la verema és en ple apogeu. Els fills del vinyater, que solen guardar les cabres al camí, avui les deixen pasturar al seu grat i, després de lligar a una estaca un vell boc  que no deixaria d’aprofitar la seva llibertat per escapar-se, es donen també la seva part de plaer. Un agafa un raïm d’una portadora  i es diverteix fent córrer el suc  en un got  per fer most (vi sense fermentar). L’altre es corona amb una garlanda de fulles  que acaba de trenar. Vora d’ells, uns pardals  descarats arriben fins al mateix cup a picotejar el raïm.","t08-c2-04-1":"4. — Mentre els nens es diverteixen, els homes treballen. Els veremadors  porten el raïm al celler en cistells ; un boter  arregla les bótes , comprova si les dogues  i els fons  són en bon estat i substitueix els cèrcols  trencats. També va ser ell qui va fer les grans tines  en què s’aboca el raïm  perquè fermenti.","t08-c2-05-1":"5. — Quan la fermentació ha acabat, es treu el vi i es posa la resta al cup  i, estrenyent a poc a poc el gran cargol , s’espremeix el suc, que corre a una tineta , i s’obté encara més vi .","t08-tit-8":"Cervesa i Sidra.","t08-c2-06-1":"6. — Per la paret del celler  s’enfila una branca de llúpol . Aquí no és més que una planta d’adorn, però en alguns països, on la vinya és molt rara, el llúpol es conrea per fabricar la cervesa.","t08-c2-07-1":"7. — La petita pomera  és carregada de pomes que, quan siguin madures, donaran una sidra excel·lent. A la seva gàbia , el canari  i la cadernera  miren amb enveja els pardals que s’esbargeixen en llibertat.","t08-c2-08-1":"8. — Fins on abasta la vista, al vessant dels turons, s’alineen els rodrigons  que sostenen els magnífics ceps , carregats de pesants raïms.","t08-c2-08-2":"Durant tot l’any, el vinyater  ha treballat per tenir cura de la seva vinya , i ara es veu recompensat del seu esforç amb una bella collita. Les veremadores  omplen les tines posades al carro que tiren les mules , i tothom està alegre.","t08-tit-9":"La Pesca.","t08-c2-09-1":"9. — El mateix passa amb els pescadors de canya , que des del matí han vingut a instal·lar-se a la vora de l’aigua amb les seves canyes de pescar .","t08-c2-09-2":"El peix  pica a l’ham tan bon punt tiren el seu fil  a l’aigua, i amb prou feines els dóna temps de renovar l’esquer quan una nova víctima cueja a la punta del fil.","t08-c2-09-3":"Amb tot, el pescador de xarxa , que des de la seva barca  tira l’esparver al mig del riu , n’agafa molts més.","t08-c2-10-1":"10. — La tardor és l’estació dels bons passeigs: a peu, a cavall , en bicicleta , en automòbil . Els camins  són nets i s’aprofiten els últims dies bons, perquè ja les orenetes  es reuneixen a les teulades per volar a tota ala cap a països més càlids. Les fulles de la vella noguera  groguegen, les nous cauen i els alts arbres agrupats en bosquet  damunt l’altura  aviat es quedaran sense fulles.","t08-c2-11-1":"11. — El sol  surt més tard, els dies minven, comença a sentir-se un fred prou viu al matí, i ja bandades de becades  deixen els nostres climes inhospitalaris. ","t09-apar-1":"TAULA N.º 9","t09-tit-1":"Primera escena.","t09-tit-2":"La Muntanya. — La Ciutat balneària.","t09-c1-01-1":"1. — Fa vuit dies que sóc a Pratz. No puc expressar tota l’admiració que vaig sentir quan em vaig trobar davant de la meravellosa serralada  dels Pirineus, la cresta  de la qual es retalla damunt el fons blau del cel com un festó gegantí.","t09-c1-02-1":"2. — No m’imaginava que els cims  pirinencs assolissin una altura tan gran, i vaig quedar astorat davant els magnífics glaceres  i els pics  coberts de neu pels quals rodolen allaus tan terribles.","t09-tit-3":"Paisatge de muntanya.","t09-c1-03-1":"3. — L’endemà mateix de la meva arribada vaig anar al vell volcà  apagat que hi ha vora Pratz. Als vorals àrids i nus del cràter es veuen encara molt bé les petjades del pas de la lava que corria, fa uns quants segles, pel vessant de la muntanya . Vaig aconseguir trobar, en un dels pendents, alguns fragments d’aquella lava.","t09-c1-04-1":"4. — Pratz és a la frontera, i la fortalesa  que defensa el coll  que separa França d’Espanya recorda del tot aquells vells castells de les vores del Rin que semblen aguaitar una presa des de dalt de la seva roca.","t09-c1-05-1":"5. — Una àguila  enorme, que té el seu niu no lluny del fort , atrau sovint la meva atenció. Aquest ocell de rapinya, de bec poderós, porta sovint a les seves cries un anyell o un cabrit subjectat a les seves urpes. Les seves ales són tan grans que pot planar molta estona amb la seva pesada càrrega.","t09-tit-4":"L’Excursionista.","t09-c1-06-1":"6. — El passeig més agradable d’aquí és l’excursió a la cascada  de Cau. El salt d’aigua cau en remolins i després es perd en un bonic rierol a la pineda d’avets  situada a l’oest de la ciutat. Vam pujar per aquell bosc fins a l’observatori meteorològic  i, des de dalt del mirador, vam abastar el panorama sencer de la comarca. El paisatge és superb i la natura sembla haver prodigat a aquest país tots els tresors de què disposa.","t09-c1-07-1":"7. — Per baixar vam agafar el funicular  i ens vam aturar en una petita estació vora les ruïnes  d’un vell castell feudal habitat antany pels senyors de Pratz.","t09-c1-08-1":"8. — Pobre castell! Què deu pensar en veure als seus peus la coqueta ciutat balneària , que avui és una estació termal de moda?","t09-c1-08-2":"El clima és tan agradable i l’aigua mineral tan benèfica que la cura que se segueix al sanatori  és un veritable plaer.","t09-tit-5":"Una agradable ciutat termal.","t09-c1-09-1":"9. — Altrament, s’ha fet tot perquè l’estada sigui agradable. Es va construir un gran viaducte  per poder estendre-hi una via fèrria; el parc  del balneari, on es donen concerts, està arranjat d’una manera encantadora. S’han construït diversos graciosos xalets  al voltant del casino , i una calçada  molt ben cuidada fa facilíssimes les comunicacions.","t09-c1-10-1":"10. — Un simple talús  separa la carretera  de la vall  pròpiament dita, al fons de la qual s’estén un bonic llac  que alimenta un rierol  molt clar.","t09-c1-11-1":"11. — A l’altre costat de la vall s’explota una mina  de ferro. Vaig anar diverses vegades a veure baixar els miners pel pou, i fins i tot vaig entrar a la galeria on passen el dia extraient el mineral que conté el metall.","t09-c1-12-1":"12. — Es va construir una important foneria vora la mina per aprofitar de seguida les riqueses que se’n treuen. L’alt forn , escalfat amb el carbó de pedra que abunda aquí, permet d’obtenir ferro colat d’una manera ràpida i barata.","t09-c1-13-1":"13. — No lluny de la mina s’obre una pedrera . No és ni granit, ni pòrfir, ni tan sols gres el que el vell picapedrer arrenca amb el seu pic, sinó simple pedra de carreu per construir cases.","t09-c1-14-1":"14. — Un dels més bells ornaments d’aquest país és l’avet . Per tot arreu — al fons d’un barranc , a la vora d’un torrent , vora un avenc  o un precipici — , les seves fines agulles hi posen la seva nota verda.","t09-tit-6":"Caminar a peu.","t09-c1-15-1":"15. — Aprofito les meves vacances per fer llargs passeigs. Els camins  que serpentegen per la muntanya permeten de recórrer, sense adonar-se de la distància, diversos quilòmetres i sovint diverses llegües.","t09-c1-15-2":"Fites  i indicadors  jalonen els camins, on hom troba sovint un jove muntanyenc  amb el sarró  al costat, que porta una marmota , o algun gitano  la gorra de pell  del qual contrasta d’una manera singular amb el seu vell caputxó  trencat. Porta de la cadena un ós  ensinistrat.","t09-tit-7":"Escalar muntanyes.","t09-c1-16-1":"16. — Gairebé cada dia vaig amb un guia  a fer una ascensió, i estic molt orgullós quan, amb la motxilla  a l’esquena i el bastó alpí a la mà, com un veritable turista , escalo les roques .","t09-c1-17-1":"17. — Des de dalt d’una muntanya, els habitants de la plana no semblen més grans que formigues; un ramat d’ovelles  que pastura en una pastura  sembla una joguina de nen. Un pi , o fins i tot una cabana de fusta , amb prou feines són una taca en la verdor.","t09-c1-18-1":"18. — Durant aquestes excursions ens creuem sovint al sender  amb un caçador d’isards  que porta a l’espatlla l’animal que acaba de matar.","t09-c1-19-1":"19. — He posat al meu herbari una branca de falguera  molt curiosa i un bonic ramet rosat de bruc , que vaig collir a l’entrada d’una petita cova  en el meu darrer passeig.","t09-tit-8":"Segona escena.","t09-tit-9":"El Bosc. — La Caça.","t09-c2-01-1":"1. — Ahir vaig passar un dia deliciós al bosc. L’activitat que regna entre els animals i els insectes  que el poblen em va interessar vivament.","t09-c2-01-2":"L’aranya  que teixeix la seva teranyina  entre dues branques per atrapar la mosca  que passa, el cargol  que porta penosament la seva closca, el cérvol volant que busca la seva presa, la formiga diligent que s’afanya vora el formiguer : tot aquell petit món anava, venia i treballava amb una animació extraordinària.","t09-c2-02-1":"2. — Una serp , que al principi vaig prendre per un escurçó però que no era més que una simple colobra, estava arraulida sota un tronc d’arbre i de tant en tant treia el seu caparró fi, que sempre semblava disposat a mossegar. Davant meu, un gros llimac  reptava pesadament després de devorar una de les saboroses maduixes de bosc  que hi creixen en abundància.","t09-c2-03-1":"3. — El sòl era encatifat de flors del bosc: prímules , vincapervinques  i moltes altres plantes que jo no coneixia florien entre les mates d’herba .","t09-c2-04-1":"4. — En aquesta comarca, la tòfona és gairebé tan comuna com el bolet , i un porcell  d’un guarda forestal buscava amb aire golut a veure si en trobava alguna.","t09-tit-10":"La caça furtiva.","t09-c2-05-1":"5. — Vaig assistir al final d’una escena que em va divertir molt. Gràcies a l’olfacte del seu gos bàsset , el guarda forestal  acabava de sorprendre un caçador furtiu  en el moment en què aquest es disposava a endur-se la caça  que havia matat. Preferint abandonar la seva presa a deixar-se detenir, el furtiu havia fugit, i llebre , cérvola , cabirol  i senglar  quedaven damunt l’herba, per alegria del guarda.","t09-c2-06-1":"6. — La varietat d’arbres que tanca el bosc és sorprenent. Els faigs  i els bedolls , els pins, que donen la resina , els roures  i molts més entremesclen les seves branques.","t09-c2-06-2":"L’heura , que s’agafa al tronc dels arbres alts, dóna a la devesa  un verd brillant que s’uneix agradablement al to més clar i més suau de la molsa  en què el picot verd  busca insectes.","t09-tit-11":"Paisatge de bosc.","t09-c2-07-1":"7. — Els vells roures em van encantar. Les seves gruixudes arrels  recargolades, mig sortides de la terra, els donen una esplèndida aparença de força i de vigor, i em pregunto com el propietari  pot resignar-se a fer-los talar i a lliurar-los a la serra  del llenyataire . Els pobres troncs , despullats de la seva escorça  o esberlats per la destral  del jornaler , em fan pena.","t09-c2-08-1":"8. — A prop d’allà, un vell carboner  havia preparat amb la seva pala una pila  de carbó, i una vella s’enduia un feix  de llenya morta fet amb els branquillons dels arbres talats.","t09-tit-12":"La Cacera.","t09-c2-09-1":"9. — Volia anar a descansar una estona a la casa del guarda forestal , però quan vaig arribar vora l’estany , en què neda un bell cigne , em vaig adonar que una inundació  recent havia convertit el camí en un veritable aiguamoll. Vaig haver de fer una volta i, en passar vora el cedre , els pollancres  i l’om  que són a la llinda del bosc, vaig veure sortir d’un matoll  un magnífic cérvol  perseguit per una gossada  enfurismada, a la qual excitava a més el corn  dels caçadors a cavall . El pobre animal estava exhaust. Va venir a caure moribund a uns passos de mi.","t09-c2-10-1":"10. — El fill del guarda forestal, atret pel soroll de la cacera, va sortir de la casa i vam tornar tots dos al bosc. Havia vist una garsa  a la branca d’un vell roure. Pensava que el seu niu devia estar amagat al fullatge  i el volia agafar.","t09-c2-10-2":"Àgil com un esquirol , va enfilar-se de branca  en branca, però no va trobar res i només va aconseguir fer volar una vella cornella  posada en un branquilló gruixut . ","t10-apar-1":"TAULA N.º 10 El Mar. — El Port.","t10-01-1":"1. — A l’estiu, mentre uns van a buscar la calma i la fresca a la muntanya, d’altres prefereixen anar a la vora del mar. Això és el que vam fer l’any passat, perquè ens agrada molt l’oceà .","t10-02-1":"2. — Per la meva banda, sento un gran plaer en contemplar aquella immensa capa d’aigua que s’estén fins a l’horitzó  i en veure partir per a una llarga travessia els enormes vaixells de vapor  en què embarquen els viatgers que van a Amèrica.","t10-03-1":"3. — Per això el meu pare, que coneix els meus gustos, tria sempre, per passar les vacances, una platja molt tranquil·la situada vora un dels nostres grans ports de guerra.","t10-03-2":"Durant la nostra darrera estada, l’esquadra havia vingut a llançar l’àncora darrere de l’enorme dic  que tanca i protegeix el port militar , i vaig poder admirar al meu gust els diferents vaixells de guerra, des del petit submarí , que se submergeix i desapareix sota les aigües, fins a l’enorme cuirassat , que fins ara gairebé només temia els atacs del torpediner .","t10-tit-2":"Les embarcacions petites.","t10-04-1":"4. — Aquest ja sabia descobrir molt hàbilment el punt feble de la gruixuda cuirassa metàl·lica per clavar-hi el perillós torpede, l’explosió del qual causa la pèrdua del vaixell; però era menys temible que el submarí, perquè els contratorpediners li donaven caça fàcilment.","t10-05-1":"5. — També vaig poder veure els ràpids creuers  cuirassats, gairebé tan invulnerables com el veritable cuirassat, diversos transports , tres o quatre canoners  i, finalment, una fragata . L’espectacle d’aquella flota, quan maniobra per llevar àncores, és dels més interessants.","t10-06-1":"6. — Quina diferència de construcció entre aquelles enormes masses d’acer i els elegants bergantins de tres pals o els fins velers , que encara s’usen a la marina mercant, i que jo veia entrar al port a tota vela quan anava a passejar pel moll ! És cert que aquests perdien molt dels seus avantatges quan el vent era contrari. Havien de recollir totes les veles per entrar a la dàrsena, i calia un remolcador  que anés a buscar-los per portar-los al moll com a simples gavarres .","t10-tit-3":"El port comercial.","t10-07-1":"7. — L’interessant del port de què parlo és que no comprèn només un port de guerra, creat artificialment amb obres gegantines, sinó a més un meravellós port de comerç situat a la desembocadura d’un gran riu.","t10-08-1":"8. — La llengua de terra que separa les dues dàrsenes està fortificada i defensada per una sèrie de bateries i baluards que s’endinsen al mar. Cal un permís especial per passejar per les muralles . Jo l’havia obtingut sense dificultat per mediació del meu oncle, que és enginyer de les drassanes , i vaig anar a visitar els vaixells que es construeixen sota vasts coberts.","t10-09-1":"9. — Fins i tot vaig assistir a la botadura d’un cuirassat i recordo el moment d’emoció que va sentir tota la multitud quan l’enorme massa, abandonada a si mateixa, va començar a lliscar per la seva grada i va venir a surar damunt l’aigua del riu.","t10-10-1":"10. — Per anar a les drassanes es creua el camp de maniobres , on les tropes de la guarnició vénen cada dia a fer l’exercici, i es passa per una passarel·la  de ferro que uneix l’esplanada amb l’arsenal .","t10-tit-4":"L’Arsenal i els dics.","t10-11-1":"11. — Amb el meu oncle vaig visitar aquell gran establiment ple de canons , bales  i obusos. Vaig veure també la fàbrica metal·lúrgica  en què es fabriquen les calderes  dels vaixells de vapor.","t10-12-1":"12. — Molt a prop hi ha els dics  — dics de carena — i els curiosíssims dics flotants , en què vaig poder veure de prop, en un vaixell en reparació, l’hèlix , la quilla  i el timó  d’una nau.","t10-13-1":"13. — El port de comerç és tan interessant d’estudiar com el port de guerra, i vaig passar moltes hores badant pels molls on són amarrats els vapors de rodes  que remunten el riu, i mirant funcionar la grua d’arbrar , que aixeca com plomes càrregues enormes.","t10-tit-5":"El Pràctic.","t10-14-1":"14. — Admirava els transatlàntics  que sortien de la rada amb les seves banderes  al vent, conduïts per un hàbil pràctic  que sabia meravellosament seguir el canal marcat per boies  i balises, evitant les gavarres  que es dirigeixen amb tanta dificultat amb la seva única vela quadrada. Distingia a la proa  els camarots  de segona classe i, a la popa , els salons dels passatgers de primera.","t10-15-1":"15. — De vegades assistia també a la càrrega d’un vaixell de càrrega , en què s’amuntegaven les mercaderies del magatzem  i de l’estació marítima , portades pels nombrosos trens de la línia dels molls .","t10-tit-6":"Remar per gust.","t10-16-1":"16. — Sovint remava a la dàrsena a flot , on es refugien les petites embarcacions , i era una alegria per a mi de manejar el rem . Pujava a la coberta  d’una barca de vela , enfilava amb ajuda del cordam  pel pal  fins a les vergues , i després reprenia el meu passeig en iol  entre les pesades barques de pesca , on s’assequen les xarxes .","t10-17-1":"17. — Pel moll  desfilaven davant meu les mercaderies  més diverses, ficades en caixes  o en fardells . Formaven el carregament  de les barcasses, i potents grues  les aixecaven i les deixaven en camions  mentre els transportistes feien la declaració i pagaven els drets a la duana .","t10-18-1":"18. — Finalment, quan arribava al pont giratori  o a la resclosa , passant per davant de la draga  que neteja el canal , desembarcava al moll, vora el semàfor .","t10-19-1":"19. — És a l’altre costat d’aquell moll on atraquen les xalupes  que porten a terra els oficials de l’esquadra. És un espectacle bell veure els mariners aixecar els seus rems a compàs mentre l’embarcació, portada per l’ona , aborda sense esforç l’escala del desembarcador. És aquí on millor es pot observar la marea i el moviment del flux i del reflux a la platja .","t10-tit-7":"El Casino d’oficials.","t10-20-1":"20. — Per tornar a casa agafava el tramvia elèctric , la parada  del qual és al pal que hi ha davant del casino dels oficials.","t10-20-2":"Des del balcó  del casino, adornat amb àncores , canons i bales, veia sovint una brillant reunió d’oficials de marina: tinents de navili  amb la seva espasa, capitans d’artilleria  i d’infanteria  de marina amb el seu sabre. Darrere d’ells hi havia un mariner  que els portava una ullera de llarga vista quan volien distingir el que passava lluny.","t10-21-1":"21. — Veia també joves alferes de navili  que rebien les ordres del seu comandant  o de l’almirall , mentre un caporal  esperava per portar-les a bord.","t10-22-1":"22. — Des d’aquell balcó la vista és magnífica: es domina tota la platja amb les seves tendes  i les seves casetes , i es veu, a l’hora del bany, els banyistes  que juguen alegrement davant del casino .","t10-23-1":"23. — A l’extrem de la platja, la costa forma una petita península  rocosa, on ve a trencar l’onatge  i damunt la qual està construït un far  que indica de nit el camí als navegants. Aquella península només està unida a terra per un istme  molt estret.","t10-tit-8":"Vista general de la costa.","t10-24-1":"24. — El cingle  es prolonga, retallat pel mar, que hi dibuixa capriciosament una sèrie de badies  i promontoris (caps) que el fan dels més pintorescos.","t10-24-2":"A l’altiplà , que domina l’estret , hi ha un fort  molt important i alguns xalets.","t10-25-1":"25. — Aquell estret separa del continent una illa  molt perillosa, envoltada d’esculls  i esculleres, on barques i fins i tot grans vaixells encallen de vegades. Malgrat la promptitud dels socors i de la ràpida arribada dels bots salvavides, aquells naufragis són terribles i, en les fortes tempestes d’equinocci, diversos vaixells s’han perdut amb homes i mercaderies.","t10-25-2":"Malgrat aquell veïnatge, el port el freqüenten molt els mariners. ","t11-apar-1":"TERCERA SÈRIE TAULA N.º 11 La Ciutat i els seus monuments. — L’Incendi.","t11-tit-1":"Els afores.","t11-c1-01-1":"1. — Visc en una gran ciutat situada a cent quilòmetres de l’oceà i que, tanmateix, és un port  de primer ordre. El riu que la banya té quatre-cents metres d’ample i forma una rada molt bella.","t11-c1-02-1":"2. — Tota la part de la ciutat que és vora els molls  té un aspecte completament marítim i industrial i forma un raval  habitat només per mariners i obrers. Aquests treballen a les fàbriques  i a la fàbrica de gas , la xemeneia  alta i el gasòmetre de la qual es veuen de molt lluny.","t11-c1-03-1":"3. — A l’Edat Mitjana la ciutat estava fortificada, i encara es troben algunes restes de les seves muralles, en particular la porta  del vell castell fort , flanquejat per les seves dues torres , que avui serveixen de presó.","t11-c1-04-1":"4. — En tot aquest barri, d’aspecte molt antic, un sol edifici és relativament modern: la duana . És entre el moll i el petit carrer  que porta a la vella casa de la vila . Aquest darrer monument es reconeix fàcilment pel gegantí campanar  que domina tota la ciutat vella.","t11-c1-05-1":"5. — A l’altre costat del carrer s’alça un edifici construït en el mateix estil que la duana: és la borsa . Una de les seves façanes dóna a una placeta on hi ha el govern civil . La nostra ciutat, en efecte, sense ser una capital, és un important cap de província.","t11-tit-2":"La Part alta de la Ciutat.","t11-c1-06-1":"6. — La guarnició, força nombrosa, s’allotja en vastes casernes  molt salubres; s’estenen fins a la reixa del parc municipal . El bulevard  que porta a aquell parc passa per darrere de la caixa d’estalvis  i desemboca a la plaça de la catedral .","t11-c1-07-1":"7. — Tots aquests monuments s’esglaonen en amfiteatre damunt un turó on és també el nostre ampli institut .","t11-c1-07-2":"Si es baixa per una via una mica costeruda que s’ajunta amb el Carrer Major, s’arriba al palau de justícia , davant del qual s’estén un agradable jardí públic . Aquesta plaça enjardinada no és gaire gran, però posa al mig de la ciutat un oasi de verdor i de frescor. Per això la freqüenten molt els habitants, als quals els agrada de venir a seure sota el tendal del cafè  per escoltar la banda militar que toca els dijous i els diumenges al quiosc  posat entre les gespes i els massissos.","t11-c1-08-1":"8. — En una d’aquelles gespes s’alça una estàtua  de bronze, monument erigit a la memòria d’un dels nostres conciutadans que va prestar grans serveis a la seva ciutat natal.","t11-tit-3":"Els transports.","t11-c1-09-1":"9. — La nostra ciutat encara no està enllumenada amb llum elèctrica; només té fanals de gas . Però la premsa local fa campanya perquè aquell sistema d’enllumenat es millori, igual que ja s’ha perfeccionat el sistema de tracció dels tramvies. Els vells cotxes tirats per cavalls han estat substituïts per pràctics tramvies elèctrics , que porten ràpidament els viatgers d’un extrem de la ciutat a l’altre per un preu molt barat.","t11-c1-10-1":"10. — Vora el palau de justícia hi ha el banc , on es descompten els valors comercials. Els ordenances del banc  van a domicili a fer els cobraments.","t11-tit-4":"Art i Instrucció.","t11-c1-11-1":"11. — El bell edifici que hi ha al costat és el museu. Conté alhora la biblioteca  de la ciutat, belles col·leccions de ciències naturals  (museu d’història natural) i una graciosa galeria de pintura  que constitueix una esplèndida exposició permanent.","t11-c1-11-2":"Està obert al públic dues vegades per setmana, però els forasters poden visitar-lo qualsevol dia donant una propina al guarda . Els pintors  hi vénen a treballar. Se’ls veu davant del seu cavallet, amb la paleta a la mà, copiant els quadres cèlebres.","t11-c1-12-1":"12. — A l’altura, darrere del museu, es distingeix la cúpula  de l’hospital  i els edificis de l’escola normal  en què es formaven els mestres de les nostres escoles municipals. A la plaça del Teatre hi ha una oficina de correus  instal·lada en una casa particular .","t11-tit-5":"L’Incendi.","t11-tit-6":"El crit de «Foc!».","t11-c2-01-1":"1. — Una notícia alarmant s’escampa per la ciutat: acaba de declarar-se un incendi al teatre! Quan arribo a la plaça , la multitud ja s’atapeeix a la vorera  i a la calçada . Els empleats de correus  i els carters  surten de l’oficina. Un conductor de tramvia  ha hagut d’aturar el seu tramvia per deixar passar una ambulància  municipal que arriba amb un cirurgià  i un infermer  per atendre un ferit  que han portat en una llitera  fins a prop del quiosc de diaris .","t11-c2-02-1":"2. — Una companyia d’infanteria que tornava de l’exercici s’ha aturat per mantenir l’ordre amb els guàrdies municipals  a cavall. Els genets, els cavalls dels quals s’encabriten, ho fan millor que els soldats  o els gendarmes  per fer recular els curiosos . Altrament, aquests darrers estan molt ocupats. Un d’ells indica als agents de policia  on cal portar una altra víctima , un valent bomber que ha caigut d’una escala.","t11-c2-03-1":"3. — L’oficial  precisa el lloc on ha de col·locar-se la bomba de vapor  que va arribant. Mentre espera aquella potent màquina, ha fet muntar una bomba de mà , la llarga mànega  de la qual llança torrents d’aigua damunt el foc. Sis bombers la manegen mentre el seu company, que sosté la llança , dirigeix el raig  al centre de l’incendi.","t11-c2-04-1":"4. — A l’altre costat del teatre s’ha recolzat la gran escala . Permet als bombers d’acostar-se a les flames que broten entre remolins de fum  negre.","t11-tit-7":"Actes de valor.","t11-c2-05-1":"5. — L’incendi  va néixer al vestíbul del teatre , mentre s’assajava l’òpera la primera representació de la qual havia de tenir lloc demà. Per sort només hi havia uns pocs espectadors  a la sala. Els pobres s’han refugiat al balcó , on valents bombers  acudeixen a socórrer-los amb una escala i cordes.","t11-c2-06-1":"6. — Sota el pòrtic , on el cartell  anuncia la representació, es veu fugir els músics  de l’orquestra  enduent-se els seus instruments: violí , flauta , violoncel , trombó , tambor , etc. S’intenta salvar part del mobiliari .","t11-c2-07-1":"7. — Els actors  i les actrius , cantants ells i elles, han hagut de fugir amb el seu vestit  de teatre. El tenor explica a un periodista  com ha ocorregut. El reporter va acudir corrents des del primer moment amb les autoritats: el governador , l’alcalde , el comissari de policia  i un jutge , que obriran una investigació per determinar les responsabilitats. ","t12-apar-1":"TAULA N.º 12 L’Estació. — Els Ferrocarrils. — Els Vaixells. Nota. — Els horaris usats a cada país són diferents, per la qual cosa hem pres com a exemple les hores del quadre francès.","t12-01-1":"1. — Acabo de fer un viatge per Alemanya. Abans d’emprendre’l havia comprat una guia d’horaris  per saber l’hora de sortida dels trens. Havent comprovat que el tren més còmode sortia de París a les nou de la nit i arribava a Estrasburg a la una i tretze, vaig preparar el meu viatge i, l’endemà, em vaig fer portar a l’estació.","t12-02-1":"2. — Quan vaig entrar a la gran sala de sortides, darrere d’un vell rector  de poble que portava a la mà la seva bossa de viatge , ja havien arribat molts viatgers .","t12-02-2":"Com que volia enviar un telegrama , vaig fer que un revisor  m’indiqués l’oficina de telègrafs .","t12-03-1":"3. — Abans de passar a la sala d’espera  vaig anar a treure un bitllet  d’anada i tornada.","t12-04-1":"4. — No vaig esperar gaire a la taquilla , perquè hi havia poca gent. Un soldat  que sortia de permís em va cedir amablement el seu torn, de manera que vaig tenir temps de demanar algunes dades al cap d’estació , que parlava amb el comissari  de vigilància i amb el gendarme  de servei.","t12-tit-1":"Facturar l’equipatge.","t12-05-1":"5. — Després de comprar un diari al quiosc de llibres , vaig fer pesar el meu equipatge , que un mosso  acabava de portar en un carretó ; l’empleat  encarregat de la bàscula  em va dir que el meu bagul pesava trenta-cinc quilos, la qual cosa feia un excés de cinc quilos, pel qual havia de pagar un suplement a la finestreta d’equipatges .","t12-06-1":"6. — Com que anava amb avançament, vaig tenir ocasió de mirar el moviment dels viatgers per l’estació. Uns deixaven o recollien petits embalums a la consigna ; d’altres consultaven els horaris . Els viatgers que arribaven s’afanyaven cap a la sortida  amb la seva maleta  a la mà. Alguns esperaven al lliurament d’equipatges  i presentaven el seu resguard  per retirar els seus baguls, caixes  o cistelles .","t12-07-1":"7. — Els empleats de consums  registraven amb cura els embalums per veure si hi havia res a declarar.","t12-08-1":"8. — Alguns viatgers es dirigien a la fonda , on un cambrer  s’afanyava a servir-los. Havien de donar-se pressa, perquè el tren , que era un exprés, no es quedava gaire temps a l’estació.","t12-09-1":"9. — Vaig passar després a l’andana de sortida i vaig buscar un vagó  directe per no haver de canviar durant el viatge. Vaig pujar a un cotxe de passadís que té un departament  per a fumadors i un altre reservat a «senyores soles».","t12-tit-2":"Sortida de nit.","t12-10-1":"10. — Després de pujar l’estrep , tancar la porteta , apujar la cortineta  i col·locar els meus embalums petits a la reixeta , em vaig asseure al seient . En veure el fanaler  encendre els llums, vaig pensar que tenia una nit per passar al vagó i vaig cridar l’empleat encarregat del lloguer dels coixins  per demanar-ne un.","t12-11-1":"11. — El conductor del tren va venir a comprovar els bitllets. Li vaig preguntar per què no sortíem, ja que era l’hora. Em va contestar que el cap de tren  estava ocupat fent col·locar unes bicicletes al furgó . A més, encara no s’havien canviat tots els escalfapeus .","t12-12-1":"12. — Però no trigaríem a sortir, perquè el fogoner , damunt el seu tènder , agafava carbó per revifar el foc de la locomotora , i el maquinista  només esperava el senyal del cap adjunt d’estació , que era a l’andana .","t12-13-1":"13. — La caldera  de la locomotora rugia sordament; la xemeneia  vomitava torrents de fum barrejat amb vapor . Va sonar un xiulet  agut i els pistons  es van posar en moviment, accionant les rodes  de la pesada màquina.","t12-tit-3":"En marxa!","t12-14-1":"14. — La velocitat del tren, que corria damunt els rails , es va accelerar; les andanes  es van acabar; vam passar els comuns  i també una filera de vagons apartats en una altra via : cotxes llit , cotxe restaurant , cotxe correu .","t12-15-1":"15. — Després va passar davant dels nostres ulls l’estació de mercaderies . Sota els coberts, uns empleats carregaven les mercaderies  enviades a petita velocitat. Uns mossos de maniobres , vora el dipòsit d’aigua , maniobraven vagons de bestiar  i vagons plataforma  per formar un tren de mercaderies .","t12-16-1":"16. — Vam passar l’última agulla , vora la qual era el guardaagulles; vam deixar enrere el disc de senyals  i l’estació es va perdre en la llunyania.","t12-17-1":"17. — Aviat vam entrar al pont de ferro  que creua el riu . Passat el pont, vam seguir el curs del riu, pel qual potents remolcadors  arrossegaven pesades gavarres . Vam veure a més un vaixell de passatgers  en el moment en què anava a atracar al pontó .","t12-18-1":"18. — Després de passar de llarg diverses estacions, vam travessar alguns túnels  i vam deixar darrere nostre innombrables casetes  de guardabarreres. Bressolat pel sotragueig del tren, em vaig quedar profundament adormit.","t12-tit-4":"L’estació de Deutsch-Avricourt.","t12-19-1":"19. — Em va despertar de sobte la veu d’un empleat que cridava: «Deutsch-Avricourt! Baixin tots!». Era la inspecció de duanes i totes les enutjoses formalitats de la frontera. Vaig haver de posar el meu rellotge en hora amb el rellotge  de l’estació, que anava cinquanta-cinc minuts avançat; amb prou feines despert, distingia amb dificultat l’agulla gran  de la petita ; l’esfera  mateixa estava del tot confusa per la boira del matí.","t12-20-1":"20. — Mentre els duaners feien la seva inspecció, vaig desxifrar badallant els cartells  que decoren les parets de l’estació. Vaig esmorzar per fer temps, vaig consultar el mapa de la xarxa  alemanya per veure quina distància em separava encara d’Estrasburg, i vaig tornar a pujar al vagó, reconfortat per l’esperança d’arribar aviat al terme del meu viatge. ","t13-apar-1":"TAULA N.º 13 L’Hotel. — El Restaurant. — El Cafè.","t13-01-1":"1. — Havent arribat a Royan ahir a la tarda, em vaig allotjar a l’Hotel de l’Oceà, que m’havia recomanat un amic.","t13-01-2":"Em van donar una bella habitació  al segon pis , on vaig dormir molt bé .","t13-02-1":"2. — Aquest matí, en sortir de la meva habitació, on la cambrera  m’havia portat l’esmorzar, vaig entrar al saló de fumar , que serveix també de sala de lectura , per fullejar els diaris  mentre fumava una cigarreta . Quan vaig acabar de llegir, vaig baixar amb l’ascensor  i vaig sortir a fer un tomb per la ciutat.","t13-03-1":"3. — Com que se m’havia oblidat de preguntar al recepcionista  de l’hotel a quina hora se servien els àpats a la taula rodona , vaig tornar aviat i ho vaig aprofitar per donar-me un bany al bany  de l’hotel. Després vaig anar a la caixa  per telefonar a un dels meus amics. Però el telèfon  estava ocupat; en veure el meu destret, la caixera , que estava anotant un compte  al registre de viatgers , va demanar al conserge  que enviés el grum  a fer el meu encàrrec amb la seva bicicleta .","t13-04-1":"4. — Li vaig donar les gràcies i vaig sortir a donar una propina al bastaix  (l’home per a tot), que havia portat de l’estació en el seu carretó  la meva capsa de barrets , la meva maleta  i la meva bossa de viatge . El carter , que arribava en aquell moment, em va lliurar una carta .","t13-05-1":"5. — Em vaig quedar una estona més al llindar, vora la bústia , mirant el moviment del carrer. El conductor  de l’òmnibus  carregava al seu vehicle el bagul  d’un viatger  a qui l’hoteler  deia adéu. Un jove telegrafista  portava, sense cap pressa, un telegrama  per a un dels hostes de l’hotel; un turista , amb la seva càmera fotogràfica  penjada de l’espatlla, consultava la seva guia .","t13-tit-1":"L’hora del dinar.","t13-06-1":"6. — Davant de la reixa, un plàcid recader  dormitava entre els seus ganxos de càrrega  i la seva caixa d’enllustrador , mentre una jove bugadera  que portava un cistell  de roba reia de l’aire solemne del cap de menjador  plantat vora la porta.","t13-07-1":"7. — La vista del cuiner , que havia sortit de la seva cuina  del soterrani  per enviar un marmitó  a un encàrrec, em va recordar que s’acostava l’hora de dinar, i vaig anar al restaurant a l’altre costat del pati, on un automobilista  aparcava el seu automòbil  mentre un mecànic  reparava, seguint les indicacions del ciclista , un tricicle de benzina  que acabava de tenir un accident.","t13-08-1":"8. — Vaig preguntar a un jove grum  que portava gerres de cervesa  si la taula rodona era sota la veranda, i com que em va dir que sí, em vaig asseure a una de les taules i em van servir un àpat excel·lent.","t13-tit-2":"Un dinar excel·lent.","t13-09-1":"9. — El cambrer em va portar el menú del dinar i la carta de vins. Vaig triar i vaig demanar gambes amb mantega d’entremès, i, de primer plat, tripes a la moda de Caen. No vaig prendre peix, però vaig demanar una ració de cuixa de xai i, de verdura, espinacs a la crema. Després, com que cap dels plats dolços no em venia de gust, vaig fer portar un assortiment de postres: formatge, fruita i galetes. Hi vaig afegir un excel·lent vi de Saint-Émilion i, molt satisfet del meu àpat, em vaig aixecar de taula després de donar al cambrer  una bona propina .","t13-10-1":"10. — En veure que em disposava a marxar, el gerent  em va proposar de sortir al balcó per admirar l’esplèndid panorama de l’oceà . Lluny es distingien petites barques  de pesca, velers  i un enorme transatlàntic  la silueta negra del qual es retallava damunt els núvols  blancs de l’horitzó . Una brisa lleugera agitava la bandera  plantada damunt el rètol  del vestíbul .","t13-tit-3":"Diversions.","t13-11-1":"11. — L’espectacle era tan interessant que vaig decidir de pujar l’endemà a la terrassa del cafè, portant amb mi uns binocles  o una ullera de llarga vista .","t13-12-1":"12. — En sortir del balcó vaig anar al cafè de l’hotel a prendre una consumició  i a jugar una partida de billar . Vaig travessar la sala del cafè, on molts clients jugaven als escacs , a les dames , al dòmino , al backgammon  o a les cartes , i vaig pujar dret a la sala de billar .","t13-13-1":"13. — Acabada la partida, vaig baixar a la planta baixa i vaig demanar al cambrer un sobre , paper , un segell , una ploma  i tinta  per escriure una carta.","t13-13-2":"Després vaig cridar un cotxer  el cotxe  del qual s’havia aturat davant del cafè. Li vaig preguntar el seu preu per hora i per carrera i, un cop d’acord, em va obrir la porteta  i em va instal·lar dins. Va tornar a pujar al seu pescant , va arriar vivament els cavalls amb el seu fuet , i cap allà vam anar a fer un passeig deliciós. ","t14-apar-1":"TAULA N.º 14","t14-tit-1":"El Carrer. — Els Comerciants.","t14-01-1":"1. — El meu amic Joan, que viu al camp, ha vingut a passar tres dies amb la meva família. Fins ara no havia tingut mai ocasió de veure una gran ciutat, de manera que passem tots els dies passejant i jo li explico el que no coneix.","t14-02-1":"2. — Primer vam anar a veure l’observatori , que li va interessar moltíssim. En tornar pel carrer  on són els banys turcs , ens vam creuar amb un enterrament . Al capdavant del seguici fúnebre caminava el clergat, davant del cotxe fúnebre en què s’havia col·locat el taüt. Molts amics seguien la família de dol.","t14-02-2":"Quan hagué passat el seguici, vam creuar el carrer davant de la gran cerveseria , on molts clients bevien cervesa a la terrassa, a l’abric de la marquesina  envidrada.","t14-03-1":"3. — A Joan el va intrigar l’escut d’armes col·locat entre la botiga del comerciant de vins i licors  i la del venedor de música . Em va preguntar què significava; li vaig dir que assenyalava el consolat  anglès, i li vaig mostrar el cònsol  dret al balcó.","t14-tit-2":"Mirant els aparadors.","t14-04-1":"4. — Naturalment ens vam aturar davant l’exposició d’instruments de música, harmòniums, orgues i pianos; vam mirar les cobertes il·lustrades de les partitures i les peces per a piano, i vam admirar la lira de fusta daurada que servia de mostra.","t14-05-1":"5. — Els núvols de pols que aixecaven els escombriaires  i l’escombradora  ens van obligar a passar de pressa per davant dels bells jocs de mobles del moblista  i de l’exposició d’estufes i làmpades del ferreter .","t14-06-1":"6. — En aquell lloc, en efecte, vam haver de deixar la vorera, perquè estava obstruïda pels embalums que es descarregaven d’un carro de mudances  per portar-los a una botiga  que acabava de llogar-se.","t14-06-2":"Això ens va impedir de veure els bells cotxes del carrosser , però no que ens aturéssim a mirar l’embalador  que feia una caixa per al seu veí, el venedor de bicicletes i automòbils . Després, com que ja era prou tard, vam tornar a casa.","t14-tit-3":"Un passeig per la ciutat.","t14-07-1":"7. — L’endemà la meva mare va proposar que Joan es fes un retrat, i em va demanar que l’acompanyés a casa del fotògraf . Després del dinar vam anar a l’estudi de l’artista, on vam haver d’esperar una bona estona. Per passar el temps vam mirar els retrats  penjats a la paret.","t14-07-2":"Quan ens va arribar el torn la cosa no va durar gaire, i tan bon punt el meu amic va acabar de posar davant de la càmera , vam baixar.","t14-08-1":"8. — Al primer pis vam veure, per la porta oberta de la perruqueria , l’oficial que tallava el cabell a un client.","t14-08-2":"Ja de nou al carrer, vam passar per davant de l’estanc . A Joan el van divertir tant el fanal  vermell i la gran pipa que servia de mostra  que va ensopegar amb dos ancians que xerraven prenent una pols de rapè .","t14-tit-4":"La pastisseria.","t14-09-1":"9. — Els bitllets i les monedes de tots els països exposats a l’aparador del canviador  ens van retenir un moment, però com que era l’hora de berenar vam entrar a la pastisseria  sense aturar-nos més.","t14-10-1":"10. — Davant de totes les llaminadures que hi havia a la botiga — pastissos, pa de pessic, galetes i dolços de tota mena — amb prou feines podíem triar. Al final Joan es va decidir pels pastissos de crema, i jo vaig prendre només una petita tarta de cireres, perquè els dolços em fan mal de queixal i no tinc cap ganes de visitar massa sovint el dentista .","t14-tit-5":"L’escriptura a màquina.","t14-11-1":"11. — Per ensenyar al meu amic una màquina d’escriure, de la qual havia sentit parlar però que no havia vist mai, vam entrar al despatx  del meu cosí . El vam trobar dictant les seves cartes a la seva secretària , que és taquígrafa. Amb prou feines acabada una carta, un mecanògraf  la copiava a màquina. Com que no volíem interrompre la feina del meu parent, ens hi vam quedar només uns minuts.","t14-12-1":"12. — Sota el despatx del meu cosí viu un gran rellotger i joier  que és a més argenter. La seva esplèndida botiga conté molts rellotges de paret, rellotges de sobretaula, rellotges de butxaca, cadenes i joies valuoses, com collarets de perles, polseres d’or, arracades i anells amb pedres precioses i diamants. Un dels aparadors està dedicat del tot a l’argenteria i conté una gran col·lecció de coberts de plata.","t14-13-1":"13. — En doblar la cantonada del carrer, vaig notar que havien canviat la placa  que hi ha vora el número de la casa. Anava a dir-ho en veu alta quan es va sentir el so alegre d’una banda militar. Ens vam posar a córrer cap al regiment, sense pensar que passaria per davant de les botigues del barreter  i del guanter , i que hauríem estat igual de ben situats per veure’l desfilar quedant-nos davant de l’aparador de l’òptic , ple d’ulleres de pinça, ulleres i binocles.","t14-tit-6":"La desfilada.","t14-14-1":"14. — Al capdavant del regiment  marxava el tambor major , seguit dels tambors , els cornetes  i tota la banda. El general , que era a la plaça amb el seu ajudant de camp, s’havia aturat vora el brollador  de la font  per veure la desfilada.","t14-14-2":"Els oficials de l’estat major , el coronel i el tinent coronel el saludaven amb l’espasa. Els comandants anaven al capdavant dels seus batallons  i cada capità manava la seva companyia, mentre els tinents, els alferes i els sotsoficials ocupaven els seus llocs habituals vora els seus homes.","t14-15-1":"15. — Molts transeünts s’havien reunit a la cruïlla ; els comerciants — el paraigüer , el tintorer , l’armer  — van sortir a veure els soldats. Tots els vehicles — cotxes de punt , cotxes particulars  i també la cuba de reg  — es van arrambar a la vorera.","t14-tit-7":"Escenes del carrer.","t14-15-2":"Un viatjant de comerç  que portava a la mà els seus maletins de mostres va creuar el carrer a bon pas, i les persones assegudes a l’imperial  de l’òmnibus  es van girar per gaudir de l’espectacle. Un pobre cantant de carrer  amb el seu orguenet  va haver d’interrompre la seva cançó, perquè el soroll dels tambors ofegava la seva veu.","t14-16-1":"16. — Quan el regiment va arribar davant de la botiga de teixits , les cosidores  i els sastres  van deixar les seves màquines de cosir i la seva labor per abocar-se a la finestra. El comerciant , que acabava de posar vestits  nous al seu aparador, va haver de retirar les peces de drap  i de tela exposades a la vorera, vora la boca de claveguera , per por que la gent no les tombés; fins i tot un vell marxant , a qui una portera regatejava unes mitges, va haver de ficar-se en un portal per acabar la seva venda.","t14-16-2":"Vam acompanyar el regiment fins a la caserna i, molt contents del nostre dia, vam tornar a casa a l’hora de sopar.","t14-tit-8":"Oficis i professions diversos.","t14-17-1":"17. — L’endemà el meu pare es va oferir a portar-nos a visitar la impremta del diari local. Ho vam acceptar amb entusiasme.","t14-17-2":"L’impressor és també llibreter , editor, paperer i enquadernador. Ha instal·lat al primer pis la redacció  del diari, i també el taller de gravat, on treballen els litògrafs  i els gravadors en coure , i finalment la sala de composició, on són els caixistes . La sala de màquines  pròpiament dita, les premses i les diverses màquines, són a la planta baixa.","t14-tit-9":"Joan fa moltíssimes preguntes.","t14-18-1":"18. — En sortir de la impremta, Joan es va aturar, molt intrigat, davant d’una caixeta de vidre muntada damunt un pal davant de la merceria , i va preguntar per a què servia. El meu pare li va explicar que era un avisador d’incendis . En efecte, tot a la ciutat era una meravella per al meu amic, des de la senzilla font de beure  i el lleuger tricicle de repartiment  que muntava un grum  de lliurea, fins al furgó de correus .","t14-19-1":"19. — Mentre el meu pare ens deixava un moment per parlar amb el recaptador de contribucions , que s’havia aturat a conversar amb un advocat  i un notari , ens vam entretenir seguint el moviment del carrer. Passava davant nostre la gent més variada: un aprenent de pastisser , que portava en un cistell un esplèndid pastís, venia darrere d’un drapaire ; un fanaler  parlava amb un gasista ; una monja  que portava de la mà una orfeneta tornava al seu convent.","t14-tit-10":"De tornada a casa.","t14-20-1":"20. — Just quan el meu pare tornava amb nosaltres, Joan va deixar anar una riallada en veure les cares emmascarades i la fatxa estranya de dos escura-xemeneies  negres de sutge.","t14-21-1":"21. — Jo volia comprar una planta per a la meva mare a la florista , però el meu pare va observar que pesaria molt per portar-la i que fóra millor comprar unes taronges. Ens vam acostar a la venedora de la parada , i quan la institutriu , que n’estava escollint algunes per al seu infant, va acabar la seva compra, ens van servir.","t14-22-1":"22. — De tornada a casa ens vam trobar amb diversos coneguts: una vella amiga de la meva família, recolzada al braç de la seva senyoreta de companyia , l’enginyer  de camins i ponts, i una de les meves cosines amb la seva mainadera .","t14-22-2":"Després vam passar vora la modista  de la meva mare i dos frares  forasters, que es van acostar a preguntar al meu pare el camí de l’estació. ","t15-apar-1":"TAULA N.º 15","t15-tit-1":"El Mercat. — Els Aliments.","t15-01-1":"1. — La major part dels comerciants que ens proveeixen dels aliments necessaris són reunits sota la nau  del mercat cobert, o als carrers veïns.","t15-02-1":"2. — El cansalader , que ven pernil , botifarra negra , llonganissa , bull  i cansalada , és vora la venedora de mantega i formatge , la parada de la qual és coberta de formatges de bola  de crosta vermella, camemberts , grans rodes de gruyère  i pans de mantega  fresca.","t15-03-1":"3. — Davant d’ella, una verdulaire  ofereix als seus clients bells tomàquets , colsiflors , enciams , cols , carbassons , melons  i fins i tot bolets . Però un cerveser, que ha aturat just davant de la seva parada el seu carro de repartiment  carregat de barrils de cervesa , impedeix que els seus clients s’acostin. Un hortolà li porta un cistell de carxofes .","t15-tit-2":"Vendre i comprar.","t15-04-1":"4. — Al mercat l’animació és gran, ja que ha arribat l’hora de la subhasta . Les mestresses de casa  que vénen aquí a fer la compra s’aturen de pas davant de la parada de la tripaire  per comprar tripes o un cap de vedella.","t15-05-1":"5. — Un cuiner  gros regateja una tonyina bellíssima amb la peixatera , que apuja els preus al seu grat. Ha rebut una gran partida d’anguiles, llenguados, truites i carpes. El seu bacallà i els seus musclos són molt frescos.","t15-tit-3":"El barat i el car.","t15-06-1":"6. — La pollastrera , instal·lada al seu costat, és molt honrada. Quan ven un gall dindi, una oca, un ànec o un simple pollastre, no demana més que el preu just.","t15-07-1":"7. — A la cantonada de la plaça, al primer pis, una llenceria  s’hi ha establert fa poc, on els compradors estan sempre segurs de trobar un assortiment molt bo de estovalles, tovallons, davantals i draps de cuina. Al mateix pis, un ganiveter  ha muntat el seu taller. Esmola els ganivets de les verdulaires i fa als hortolans podalls de l’acer més dur.","t15-tit-4":"La botiga de queviures.","t15-08-1":"8. — Sota el seu taller s’ha obert no fa gaire una gran botiga de queviures. Ja no és la botiga d’ultramarins  senzilla i modesta d’altres temps, que només venia gèneres corrents — te , xocolata , pa de sucre  i sabó . Aquí es ven de tot: galetes cruixents, conserves , licors , rom, conyac, kirsch, anís i curaçao. S’hi troba caça amb la mateixa facilitat — llebre , tords , perdius , guatlles , ànecs salvatges  o faisà  — que fruita tropical com plàtans  i pinyes.","t15-09-1":"9. — Un dependent  molt servicial està disposat a lliurar el que se li demani: melmelada , de groselles o de codony, llard , cogombrets  o sardines  en salaó.","t15-09-2":"Això és molt còmode per a les clientes , que troben, al costat dels gèneres més corrents, les primícies més rares i la fruita més saborosa: peres  sucoses, prunes , raïm , préssecs , ametlles  i nous .","t15-tit-5":"Els clients.","t15-10-1":"10. — L’arròs  i les llenties  són vora la caixa d’arengades  fumades; la patata  i la mongeta  es toquen amb les pomes , les figues , les prunes seques  i les avellanes . També es troben en aquesta botiga ous  frescos i olives , de manera que els cistells  i les xarxes de la compra  s’omplen a tota pressa.","t15-11-1":"11. — El cafè  d’aquesta excel·lent casa ha guanyat una fama ben merescuda entre les criades  i les cuineres, perquè el vell adroguer  el torra ell mateix amb la major cura.","t15-tit-6":"Coses de veure.","t15-12-1":"12. — No tothom ve al mercat a comprar provisions. En el pintoresc anar i venir del carreró que porta a la nau, es veu la gent més variada. Vora un bonàs escorxador  que empeny davant seu un carretó , passen dos soldats de permís, molt orgullosos de lluir els seus vistosos uniformes: l’hússar  amb el seu dolman blau i el seu xacó de plomall, i el caporal de zuaus amb els seus calçons amples i un fes al cap.","t15-13-1":"13. — El forner , dret al llindar del forn , acaba de pastar la pasta del seu pa  i de treure del forn els croissants , els panets  i les fogasses  que són a l’aparador.","t15-14-1":"14. — Damunt del forn viu una hàbil cosidora  que empra diverses brodadores . Al seu costat viu una bugadera i planxadora , que emmidona la roba blanca  després de rentar-la i eixugar-la, i la planxa amb una planxa .","t15-tit-7":"Carn, peix i verdures.","t15-15-1":"15. — A la carnisseria  de la planta baixa es ven carn de tota mena — be , vedella  o vedell  — en cuixes de xai, filets, rostits i costelles. El mosso de carnisseria  talla tota aquesta carn i aparta els ossos de moll . A la porta de la carnisseria hi ha una ostrera  que ven ostres . Les obre si se li demana.","t15-16-1":"16. — Tots aquests comerciants paguen una patent o un dret de parada; per això el guàrdia  persegueix sense pietat les pobres verdulaires ambulants , que els fan la competència portant en els seus carretons pastanagues, raves, naps, porros o manats d’espàrrecs, pèsols frescos, espinacs, agrelles, créixens i julivert.","t15-tit-8":"Compte amb el guàrdia!","t15-17-1":"17. — El noi que ven alls  i cebes sap molt bé que a ell tampoc no li està permès de vendre la seva mercaderia vora el mercat. Es posa a córrer, a risc de tombar el cistell de crancs, escamarlans i gambetes de la venedora  de llagostes i llamàntols.","t15-18-1":"18. — Tothom s’afanya i arma un gran aldarull; però això no impedeix de sentir clarament el reclam del vidrier  ambulant, ni el pregó del carboner , que acaba de deixar un moment el seu carro per lliurar un sac de carbó . ","t16-apar-1":"TAULA N.º 16 Els Grans Magatzems. — El Basar. — Les Joguines.","t16-01-1":"1. — S’acosta l’any nou. Els grans magatzems han preparat les seves exposicions de joguines  i regals d’any nou.","t16-01-2":"Vaig demanar al meu avi que em portés al basar a veure aquella bella exposició, i va acceptar.","t16-02-1":"2. — Primer ens vam aturar davant d’unes belles panòplies d’armes amb un fusell, una gorra de plat, un sabre, un tahalí i un parell de xarreteres, o bé un casc, una cuirassa  i una pistola . Tot allò m’interessava molt més que les llanternes màgiques .","t16-tit-1":"Bells espectacles.","t16-03-1":"3. — A la mateixa secció hi havia un sentinella  a la seva garita; semblava muntar guàrdia damunt tot un parc de feres de cartró. Quants animals hi havia! Un lloro  al seu bastó, un rinoceront  amb una banya al nas, un ren , un estruç , un mico  que trencava una nou, una guineu  que s’enduia una gallina, un cocodril  amb les seves enormes barres obertes, un camell , un elegant llebrer , una pantera , i després dos bitxos que jo no coneixia, que són, segons em diuen, una mostela  i una hiena . Hi havia també un lleopard  i un llop ; molt a prop hi havia bufones rates  i ratolins  diminuts de cautxú. Finalment, un hipopòtam  i un dromedari  geperut completaven la col·lecció. M’hi hauria quedat hores enteres si no hi hagués hagut, molt a prop, un esplèndid campament ple de soldadets de plom  que em va cridar l’atenció.","t16-tit-2":"Soldats i guerra.","t16-04-1":"4. — El meu avi, que és un invàlid de guerra  i va haver de deixar l’exèrcit arran d’una ferida que li va valer la medalla militar, adora explicar-me les campanyes en què va participar. Li va encantar explicar-me els diferents moviments del petit exèrcit en miniatura. Un grup de soldats de debò que visitaven el basar — un enginyer militar , un caçador alpí  amb la seva boina, un sergent primer  d’infanteria i un sergent  d’artilleria amb un galó d’or a la mànega — es va aturar vora nostre a escoltar les explicacions.","t16-05-1":"5. — El meu avi, molt orgullós de tenir un públic tan distingit, va improvisar tot un pla de batalla.","t16-05-2":"La plaça forta, amb les seves muralles i els seus fossats, estava assetjada per l’exèrcit enemic, que, després d’un llarg bombardeig, es disposava a prendre-la per assalt. Però els assetjats, empesos per la fam, havien intentat una sortida contra el campament dels assetjadors. Rebutjat l’atac en un aferrissat combat al voltant de les tendes, els assetjadors vencedors van llançar els seus esquadrons en persecució dels assaltants vençuts. Aquests es van retirar, deixant el camp de batalla sembrat de morts i ferits. Els llitericers van portar els ferits a l’hospital de campanya perquè els curés el cirurgià.","t16-05-3":"Malgrat l’heroica resistència d’uns quants batallons que s’havien format en quadre, la derrota va ser completa; la resta de l’exèrcit va fugir, deixant enrere molts presoners. L’enemic estava a punt de coronar la seva victòria prenent la plaça. Potser fóra aquell el final de la campanya, i després d’un armistici podria signar-se un tractat de pau.","t16-tit-3":"Els regals d’any nou.","t16-06-1":"6. — Els joves soldats, que reien escoltant el pintoresc relat del veterà, li van fer algunes preguntes més. Quant a mi, vaig fer la volta al taulell per mirar una bella ballesta  i un arc  amb la seva fletxa . Allà vaig trobar una altra col·lecció d’animals: dos ocells cantors , un rossinyol i una tallareta de corda que cantaven a tot pulmó, i una sèrie de bitxos estranys — un ratpenat , una boa , una tortuga , una foca , una balena  i un tauró  fets de pell daurada.","t16-07-1":"7. — No em vaig aturar gaire a mirar-los, perquè havia vist el que somiava: un magnífic teatre de titelles  amb esplèndids decorats i un deliciós teló vermell. A l’escenari, dos actors semblaven representar un paper en una obra interessantíssima, ja que els petits espectadors de cartró de les llotges, o asseguts a les butaques i al galliner darrere del director d’orquestra, aplaudien amb entusiasme.","t16-07-2":"Per desgràcia, aquell teatre era caríssim.","t16-08-1":"8. — A més, era difícil de triar entre les joguines, perquè els aparadors eren plens de joguines de tota mena: Arlequí , Polxinel·la , Pierrot , òlibes  que batien les ales, merles  que xiulaven, gossos d’aigües que lladraven, un gramòfon  i trencaclosques. Una d’aquelles joguines em va divertir moltíssim: representava un combat naval  en què un vaixell és atacat per pirates davant d’una costa plantada de cocoters.","t16-09-1":"9. — Vaig poder mirar totes aquestes meravelles amb tota calma, ja que hi havia poca gent als magatzems — amb prou feines un grapat de curiosos, un dragó  i un cobrador  que presentava una lletra de canvi a la caixa  principal.","t16-10-1":"10. — Vaig preguntar al meu avi per a què servien els llibres que hi havia als prestatges darrere del caixer; em va dir que eren els llibres de comptes.","t16-tit-4":"Mirant per tota la botiga.","t16-11-1":"11. — En sortir de la secció de joguines, vam anar a la basteria a fer un cop d’ull a les selles de muntar , els estreps , les brides , els frens  i les fuetes. Mentre el cap de secció  donava al meu avi algunes informacions, vaig anar a mirar l’exposició de porcellana i cristalleria , on hi havia belles enciameres i delicades teteres .","t16-12-1":"12. — Per pujar al primer pis, vam passar per darrere de l’aparador de les cotilles , vora la merceria, on hi havia exposats bellíssims calçotets . A prop, una dependenta  ajudava una clienta  a escollir belles teles  de seda.","t16-12-2":"En pujar l’escala, vaig notar que els magatzems estaven adornats amb fanalets  japonesos, ombrel·les  i enormes palmeres .","t16-13-1":"13. — Al primer pis no hi havia gaire cosa a veure: només mobles , caixes de cabals , calaixeres  i cotxets de nen . Però la vista general dels magatzems era molt entretinguda.","t16-14-1":"14. — Sota nostre veia els instruments de música: arpes , guitarres , mandolines , cornetins , clarinets , violins amb els seus arcs  i fins i tot un bombo . Una mica més enllà, al taulell de papereria, un estudiant  regatejava amb el dependent  una cartera de documents. Vora d’ells distingia un bell abecedari .","t16-14-2":"Al mig dels magatzems s’alçava un alt arbre de Nadal  carregat d’espelmes, galindaines i joguines de tota mena: cavalls de fusta , nines , etc.","t16-14-3":"La perfumeria , amb els seus dentifricis i els seus diversos perfums, escampava una olor molt agradable que pujava fins a nosaltres.","t16-tit-5":"Comprem alguna cosa.","t16-15-1":"15. — Com que el meu avi començava a trobar el temps llarg, vam tornar a baixar per la gran escala. Es va aturar un moment davant d’un quadre d’astronomia  que representava, segons em va dir, cometes , eclipsis de lluna i de sol , una rosa dels vents amb els quatre punts cardinals (nord, sud, est i oest), un mapa dels dos hemisferis , els planetes i el sistema solar . No vaig entendre res d’allò, i em van interessar molt més la lliurea galonejada d’un repartidor  que passava, i els bonics ventalls  que tenia al costat, vora els portamonedes  i les carteres .","t16-16-1":"16. — Vaig admirar també al taulell unes plomes  i unes sivelles de cinturó , i les boniques flors artificials  graciosament disposades en cistelles. Les violes, els alelís, els jacints , els geranis , els lliris  i les caputxines  estaven molt ben imitats.","t16-tit-6":"El regal de l’avi.","t16-17-1":"17. — Vaig demanar al meu avi que em comprés un dels raspalls de dents  d’una caixa que hi havia vora les agulles de cap . Va acceptar, i vaig anar jo mateix a pagar la meva compra a la caixa, al costat de la qual estaven fent un gran paquet  per a un client .","t16-18-1":"18. — De sobte hi va haver un lleuger enrenou entre la gent que era vora els bronzes  artístics. Un lladre  acabava de ser sorprès en flagrant delicte per un inspector dels magatzems  quan intentava robar algú. Es va manar buscar un guàrdia per detenir-lo, i en el moment en què sortíem, s’enduien el culpable a la comissaria. "},"noto":{"t01-noto-1":"(*) Per als noms de pila s’aconsella transcriure’ls també en la seva forma llatina. És l’única manera d’evitar variants sense compte. D’altra banda, com triar entre Giovanni, Jean, Johann, Jan, Hans, John, Ivan, etc.? Caldrà crear un diccionari especial de noms de pila? Prenguem del llatí el seu nominatiu i diguem: Ioannes, Ioanna; Iulius, Iulia; Iakobus; Andreas; Lukas. (Gramàtica completa).","t02-noto-1":"(*) Els jocs infantils tenen sovint noms purament nacionals. Els hem anomenat en ido tan bé com hem pogut, ja inspirant-nos en l’acció mateixa que els caracteritza, ja adoptant el nom nacional d’un o altre país quan no resulta massa inexacte. Per exemple: el joc de la bóta (alemany i francès) és el joc de la granota  (anglès), en què els jugadors proven de tirar els seus discos rodons per la boca de la granota de metall que és amb la boca oberta damunt la caixa (la bóta) foradada. El salt a l’espatlla  es distingeix del salt a l’esquena només en això: per saltar per damunt del cap, els jugadors recolzen les mans a les espatlles del company, mentre que en el «salt a l’esquena» les recolzen només a la seva esquena. — O bé, alguns dels qui juguen s’inclinen mentre els altres salten damunt les seves esquenes recolzant les mans a l’espatlla; els primers han d’aguantar el cop sense doblegar-se, els segons han de saltar sense perdre l’equilibri (vegeu la taula mateixa).","t05-noto-1":"(*) Balk-o = alemany Balken, anglès joist, francès solive, italià travicello, rus balka, espanyol i portuguès viga. Arrel tècnica encara no adoptada, però que es proposa aquí per traduir el sentit del mot francès solive, que no és una jàssera (francès poutre) ni una biga petita. És un fust escairat que sosté un sòl i un sostre.","t06-noto-1":"(*) Babo = nen petit; anglès baby, francès bébé, italià bambino.","t06-noto-2":"(*) Lambrequino = francès lambrequin, espanyol lambrequines, portuguès lambrequins, i fins i tot alemany i anglès lambrequins; és a dir, alemany, anglès, francès, portuguès i espanyol per igual.","t07-noto-1":"(*) Per al detall d’un àpat, vegeu les taules 6 i 13.","t08-noto-1":"(*) Perquè aquest mot no és precís: es tracta d’una collita de lli, d’una verema, d’una recol·lecció de pomes? Potser fóra millor usar « mesono », proposat a Mondo XIV, p. 242. Però fins ara aquella arrel nova no ha estat adoptada per l’Acadèmia i espera la discussió segons les regles habituals del moviment idista.","t12-noto-1":"(*) Nota. — S’entén que el viatge es descriu tal com era al llarg de la frontera d’abans de la guerra.","t13-noto-1":"(*) Per als detalls del dormitori, vegeu la taula n.º 6.","t13-noto-2":"(*) Amb ajuda de la llista de plats que dóna el vocabulari, el mestre pot variar fàcilment el menú següent.","t16-noto-1":"(*) Vegeu la taula n.º 6."}}